Ja no et recordo

Un relat de: L'escriptor mediocre

Ja no recordo la teva cara,
ni el somriure que regales.

El no poder estar amb tu
m'ha fet considerar-te com a impossible,
i he vist que el meu amor
no t'arribarà mai.
El teu,
vés a saber
qui és l'afortunat!

I pensar
que podria haver sigut jo...

Però tranquila,
que la desesperança em mantindrà viu.

Comentaris

  • a vegades[Ofensiu]
    Becari | 06-10-2005 | Valoració: 10

    no es possible lluitar contra el destí. En aquets casos el millor és ser un mateix i donar tot el amor que es te....que es vegi el que l'altri s'està perdent.....
    molt xulo
    records

  • No sap el que es perd![Ofensiu]
    solarin | 05-10-2005 | Valoració: 9

    Viure desesperançat... quina manera més trista de viure, no? :S
    Tot i això, preciós. I mira, no sap el que es perd... podent tenir aquest poeta...!
    Que vagi bé!