Ja ho sap

A les nits estic insomne, solitària i buida.
Tothom ja dorm, els cotxes,
La gent, els jardins i els arbres.

No ha vingut cap home a la meva cantonada
I sento fred, no tinc diners,
Els bar que em fiarien també resten tancats
I això ha esdevingut un concert sense música
Un full en blanc ple de rastres d'aigua.

L'endemà m'haig de posar maca
El President m'ha de rebre i potser hauré
D'atendre els ciutadans de la ciutat.

Li diré: s'ha de fer un nou casal
S'han fer més teatres.
S'ha de fer més cultura, President.
I continuaré:
Els impostos ¿un altre cop a la capital?
Els aturats ¿sense feina?
¿Els vells sense sostre?
I els mamats entre cartrons
¿Saturats els hospitals?

Escolti, President al poble i
Deixi el seu partit, un moment,
Als seus venedors de vots
Esporuguits.
Als funcionaris endollats
Alguns potser per vostè.

Escolti, President que li reclamen.
Jo, no sé que posar-me
Si curta o llarga
¿Depèn de l'ocasió?
¿O potser del Capità General?

Aturi President, aturi els guàrdies
Que sempre tenen ganes de fer mal
Tant si es Nadal com Sant Jordi
Ells no cobren d'aquí
Però xuclen d'aquí.

Posi's maco quan surti a la televisió
Si li pregunten per mi
¿que els dirà?
-Hem fet, però volem fer, i farem-.
-Això li ha quedat bé-

I jo no sabré si posar-me de gala o de pubilla
Per quan vingui sa Majestat
En visita de cortesia o per vigilar
Els seus vassalls catalans.

M'haig de veure d'amagat
Amb el meu amant
Persona influent a la Cort
Puta he après a ser
Mentre li xuclo els secrets. No passi pena
Li ho explicaré. Si ho vol
Li diré fins i tot
Si la té mes o menys que vostè
Si més no serà un consol
Saber que el seu tamany es superior.

Després em cridaran
Els veïns per saber
Si acabarem amb la droga
Si els seus fills possessos
Adictes, i malmesos
Sortiran de mamar-se plens de vici
A mamar-se feina amb salaris sota mínims

-¿I els capellans?-
-Que resin que resin que per això porten sotana-
Mentre es tiren les monges africanes
Que això de ser negre
Es tant dolent fora del seu país
Com a Tanzània o Tènia.

¿I els obrers?
-¿Els obrers?. ¿Com ho tenim això?-
No ho sé, però m'han dit
Que potser es prepara
Un altre Setmana Tràgica.

-¡Això és molt fort! ¡Ja n'estic fart!-
-¿I què farà?
-Sí cal, cercarem un cap de turc.-
-O de moro, negre, o xarnego-.

-Ara ens entenem-.
-Vigili, President, vigili, que de vegades
el poble té molta mala llet i quan se li omplen
els pantans...

-¿Mala llet? ¿El poble? I doncs que farem-
Vostè, no ho sé, però jo soc fixa, ja ho sap.