Cercador
Instant efímer
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
Tu em mires, jo et miro.
Sembla que em somrius
i jo ja vull casar-me amb tu
per tenir-te per sempre.
Passejo entre ombres
evitant l’inevitable.
Culpabilitat és la pregunta,
irracionalitat la resposta.
Tant breu que ni te n’adones,
tant ràpid que te n’oblides.
Avui ja és un altre dia
i tot torna a començar.
Sembla que em somrius
i jo ja vull casar-me amb tu
per tenir-te per sempre.
Passejo entre ombres
evitant l’inevitable.
Culpabilitat és la pregunta,
irracionalitat la resposta.
Tant breu que ni te n’adones,
tant ràpid que te n’oblides.
Avui ja és un altre dia
i tot torna a començar.
Comentaris
-
Correcció[Ofensiu]Sol_ixent | 22-05-2014
Els dos últims versos haurien de ser:
"Tan breu que ni te n’adones,
tan ràpid que te n’oblides."
-
mirades[Ofensiu]Maria Freixas Alió | 22-01-2012 | Valoració: 10
i aquest petit gran poema resulta ser la roda que mou la quotidianitat ...motor per a viure la vida o, a voltes, sobreviure-la!
m'agrada, et llegeixo i molta força!
l´Autor
141 Relats
441 Comentaris
129920 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67