Insomni

Un relat de: Maria LC
Negre. És l’única cosa que puc veure ara mateix, llevat d’un fil de llum que ha aconseguit fer-se pas a través d’un forat petit de la persiana vella del nostre dormitori. És qüestió de temps que els ulls s’habituïn a la foscor i comenci a veure alguna cosa de l’habitació.

Estic estirada al llit, a la meva dreta el tinc a ell, dormint, que tranquil està. La seva respiració és tan calmada...com pot adormir-se tant ràpid? Si no fa ni dos minuts que ens hem posat dins el llit!

Les hores passen lentament, com m’agradaria poder dormir. Però per algun motiu que desconec, al meu cap li sembla un bon moment per a pegar-li voltes a tot ara mateix, i per ser franca, algunes coses no sabia ni que em preocupaven fins que he tancat el llum.

El silenci es trenca amb els primers roncs d’en Sam. Si li dono algun copet per moure’l dirà que no n’està adormit, que no pot ser que estigui roncant. El deixo fer, no tinc ganes d’empipar-lo sempre pel mateix motiu, ja marxaré jo avui a l’altra habitació, a veure si així puc dormir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria LC

3 Relats

2 Comentaris

145 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jove catalana vivint a Londres.

Coneixer la gent em fa pensar amb el tipus de societat on vivim.

Escric per treure'm del cap tot els pensaments vells i deixar espai als nous.

Se'm dona millor l'expressió escrita que l'oral.


Últims relats de l'autor