Tabac

Un relat de: Maria LC
Avui fa un any que em vaig deixar de fumar.

No recordo ben bé l’edat que tenia quan vaig començar a fumar, però diria que va ser cap allà els 18 anys, no era el primer cop que em posava una cigarreta a la boca, però si va ser el primer cop que vaig desitjar no haver-me-la posat mai.

La nit anterior vaig discutir amb el meu pare, va ser una discussió tan forta que vaig marxar de casa al matí següent sense dir-li res, mentre ell estava a la feina. Em vaig fer valenta i vaig posar un grapat de la meva roba dins una bossa que em faria el paper de maleta, no veia el que estava posant, agafava un grapat d’aquí i d’allà i ho posava a mala gana dins aquella bossa. Tenia els ulls plens d’aigua que em feien veure l’escena un poc tèrbola. En acabar vaig marxar de casa batent molt fort la porta rere meu, deixant-hi tota la meva força, com si hi hagués algú dins per sentir-la i notar que estava de mal humor, però no hi havia ningú. Tot seguit vaig anar a l’escola d’Art on estudiava.

Vaig estar tot el dia molt neguitosa, classe rere classe estava amb la ment absent, pensant en aquella estúpida discussió, com podia ser que no m’entengués el meu propi pare? Perquè no podia fer un petit esforç i escoltar-me? Mentre el meu cap rumiava, per fi va sonar la campana per anar al descans, alguns baixàvem per prendre l’aire i d’altres per fer un mos i calmar, si era possible, els sorolls empipadors que emetia l'estomac demanant teca.

Em vaig asseure sola a un racó de l’entrada, aquell dia necessitava tot l’aire que hi hagués prop meu, no el volia compartir amb ningú, tenia la sensació de que només amb la porció que em tocava a mi no en seria suficient per treure’m aquell mal cos del damunt.
De sobte, vaig notar com si algú m’estigués mirant, vaig buscar al meu voltant dissimuladament i el vaig veure, era un noi que hi havia prop meu, no li vaig fer molt de cas fins que es va aixecar.
S'apropava a mi mentre es treia la caixeta del tabac i em deia: “ei Maria, que en vols una? Crec que t’aniria molt be ara mateix per calmar-te un poc, fas molt mala cara”.
Innocent de mi, sense pensar-m’ho gaire, vaig allargar el braç fins agafar-la, pensant que no passaria res, que ja ho havia provat abans i ho vaig poder deixar als pocs dies, aquest cop no tenia perquè ser diferent.

En pegar la meva primera pipada vaig notar com aquell verí s’endinsava tot cremant dins meu, fent-se camí fins els meus pulmons. No em va agradar gens la sensació, fins i tot em va fer tossir, però estranyament notava com l’angoixa anava desapareixent poc a poc mentre la cigarreta s’anava consumint.
S’ha acabat el descans, llenço el filtre al cendrer més proper, prensant-lo amb els dits, mentre exhalava lenta i tranquil·lament el fum que em quedava dins de l’ultima xuclada que li havia donat. Que bé m’havia anat aquella entremaliadura.

Comentaris

  • Benvinguda[Ofensiu]
    JoPriCu | 09-04-2019

    És molt difícil valorar un escrit biogràfic. Veig molts de sentiments darrera d’aquestes paraules i et felicito per la fluïdesa que mostres a l’hora de narrar-lo. M’ha encantat! Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria LC

3 Relats

3 Comentaris

358 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jove catalana vivint a Londres.

Coneixer la gent em fa pensar amb el tipus de societat on vivim.

Escric per treure'm del cap tot els pensaments vells i deixar espai als nous.

Se'm dona millor l'expressió escrita que l'oral.


Últims relats de l'autor