INNOCÈNCIA

Un relat de: ANNABARNA
Des de la innocència vas escoltar atentament quan t'ho van explicar: " Joan, no li diguis res a l'Anna; la seva mare ha mort, tot just venim de l'enterrament".

El dia va passar i vam compartir aquella tarda com tantes altres.
Et trobava callat. Mesurat. Frenat per alguna cosa. La teva aparença era tranquila però se't veia un neguit contingut.
Notava que em miraves de reüll i si et mirava, dissimulaves xuclant el cacaolat tot mossegant la canyeta amb les dents.
Des de l'innocència vam compartir tots els minuts d'aquella tarda i fins i tot passejant camí de casa teva se't veia immers en els teus pensaments, pensatiu, vacil·lant.
Però la tarda va acabar. Jo marxava a casa meva i sabent que et saltaves les normes, finalment la teva curiositat va guanyar a l'obedència paterna.
I no vas poder més. I els teus llavis van deixar anar les paraules que t'havien ofegat tota la tarda, que volies empassar però no marxaven gola avall.

"Anna, jo ja sé que la teva mare s'ha "morit", i em miraves als ulls i m'agafaves la mà acompanyant-me, però Anna, vas continuar dient ... on l'heu plantat?"

Fantàstica innocència que perdem per fer-nos grans, com em vas fer riure aquella tarda tan trista!

Vaig rebre molts condols, vaig llegir molts missatges, vaig sentir moltes paraules d'alè i d'ànim... però les teves paraules són les que recordo.
Les més senzilles, directes i tendres.

Gràcies Joan per la teva innocència. I que te'n quedi una mica per regalar moments tan dolços com aquest.



NOTA: En aquell temps el Joan tenia cinc anys. Ara passa de la vintena. Jo era la seva "cangur".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: