LA TEVA INDIFERÈNCIA

Un relat de: ANNABARNA
Vas arribar a casa meva sense avisar.
I tot i que des del primer dia crec que ja t'estimo, tu no ho has fet.
M'entrego a tu.
A fer-te feliç.
Et dedico les meves carícies.
Et dono el millor de mi.
Però tu em mires indiferent.
O simplement m'ignores.
Véns quan t'interessa, em busques i quan ja en tens prou, te'n vas.
I em deixes.
I ara tinc la sensació que no visc ni a casa meva. Que ara és teva, que jo només sóc la llogatera.
O pitjor encara, sóc la teva minyona.
Et serveixo el menjar.
Recullo els teus pèls.
T'escalfo el llit.
Però sóc incapaç de dir-te que no.
Els teus ulls em poden. M'hipnotitzen.
Aquesta indiferència teva m'atrau i em captura.
I no t'ho mereixes. Ho sé.
La pròxima vegada serà un gos.

Puto gat.

Comentaris

  • divertit.[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 25-07-2012 | Valoració: 7

    M'ha sorpres i m'ha divertit. Crec que està molt ben elaborat. Simple i inteligent. En el seu punt just.

    Felicitats.
    Jordi Baucells

  • un argument[Ofensiu]
    Carles Ferran | 13-05-2012

    molt ben trobat.. Ens captives amb la imatge d’una idea que ens desmuntes al final amb un sol comentari. Genial.