T'HE DIT ADÉU PERÒ HEU QUEDAT EN MI

Un relat de: ANNABARNA
La seva vida es va aturar quan ella va morir.
I tot i que aparentment continuava en marxa, treballant, caminant de pressa, despertant-se a les sis, repetint les rutines diàries, la seva vida havia quedat parada un dia de novembre de feia setze anys.
Ho veies només mirar-lo. Sabies que anava perdut sense ella, que li faltava allò vital per gaudir de la vida, que estava aquí però al mateix temps estava molt lluny. Tan lluny què no sabíem com arribar a ell.

No vull ni el puc jutjar. Jo no sé que hagués fet en el seu cas.

No vull ni puc retreure-li que no intentés refer la seva vida, ni que continués endavant amb un somriure, amb una il•lusió que havia perdut.
Malgrat ho desitgés.

No vull ni puc jutjar aquest amor tan gran.
I només faig això, quedar-me amb aquest amor.
Embolicar-me amb la seva escalfor, notar-lo, gaudir-lo.
Un amor tan gran que, malgrat paralitza, uneix a dues persones per sempre, que és immune al temps i a la mort, que li treu la llengua i se’n riu de la seva finitud.

No sé què hi ha més enllà. Ni si hi ha res. Ho desconec.
I tot i que m’agrada pensar que tots dos es retroben per recomfortar la meva ànima i saber-los feliços, no en sóc capaç i m’adono del meu engany.

Només sé que l’amor és poderós, que hi ha moltes maneres d’estimar i que cadascú té la seva.

Només sé, papa, que t’estimava, t’estimo i et seguiré estimant.

Només sé, mama, que fa setze anys que continues present en la meva vida i et continuo estimant.

Desconec el més enllà.
Però aquí, ara i en el meu pensament esteu junts per sempre.
Indivisibles.
Somrients.
Feliços.

I aquesta certesa és el millor record que m’emporto i m’acompanya.

Per sempre en mi.

Comentaris

  • MALEÏT NOVEMBRE[Ofensiu]
    egnono | 26-11-2020 | Valoració: 10

    M´has fet plorar

    Arnau

  • Tendresa[Ofensiu]
    Cris Pradillo | 04-12-2012

    És molt tendre el teu relat! M'ha agradat molt de veritat!