Cercador
Indisciplinat
Un relat de: L'escriptor mediocre- Compartir:
Et penso
tot i saber que ets delicte
i t'estimo
tot i que ets error.
Sense paraules, en la distància.
Indisciplinat visc
estimant la soledat que així m'ofereixo.
Sense tu saber-ho, en la ignorància.
Delinqueixo. T'escric idealitzan-te en tinta
sobre la virginitat (desapareguda) del paper i tu.
Pensan-te intento fer-me gran per, finament ésser.
M'acomiado com a polissó de la teva vida
fins al proper encontre en l'obscuritat del somni
del que n'ets fada.
On en l'incògnit de la metàfora incompresa
ets meva.
Comentaris
-
D'acord, m'has vençut[Ofensiu]betixeli | 01-08-2007
embafada i gairebé decepcionada de comprobar que no feia més que saltar de poema dolç a poema ensucrat he clicat aquest teu per atzar pensant trobar-hi una revolta contra el que fos. El resultat ha estat trobar-hi més primavera i fruita dolça, però m'ha encantat. Les meves conviccions d'aburriment vers la poesia malindrosa no han druat ni mig minut, m'has vençut. Gràcies per ajudar-me a coneixer-me més.
-
UOOO[Ofensiu]Rogal Mar | 30-05-2007 | Valoració: 9
Que endimoniadament bonic que és. Les poques frases ho descriuen tot!!!
-
amelie | 29-05-2007 | Valoració: 10
ai k b estic super il·lusionada!!
ueue! vax a parlar am ell desitjam sort!!
un petonet!
p.d. ah! k ja saps k magrada molt ee (el poema no ell) :P k mu dexava
l´Autor
127 Relats
298 Comentaris
143652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
Perquè sóc un assassí de versos.Em podeu trobar aquí:
http://anomenatinutil.wordpress.com