Cercador
Indiferents
Un relat de: Montse Farrés Ubach- Compartir:
Tots dos seiem.
Cadascú tria el seu lloc.
Un metre i mig ens separa,
però és molt més, penso jo.
Romanem en silenci
sense encetar-lo cap dels dos.
L’un mira esports.
L’altre es menja els mots,
Així pot passar una hora, una altra
i possiblement una altra més.
Sense mirades, sense cap paraula,
ni tan sols una moixaina.
No sé pas en quin lloc
les varem deixar oblidades.
Comentaris
-
Poques paraules[Ofensiu]Nonna_Carme | 22-09-2013
però que bé descrius la indiferència!
Diuen que la soledat pitjor és la de dos en companyia. i estic d'acord amb aquesta afirmació.
Veig que ets bastant nova a Relats i t'envio una abraçada de benvinguda.
Ens llegim, Montse.
-
´constància[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-09-2013 | Valoració: 10
Cada dia es pot constatar la indiferència que ens envaeix. I cada dia més. En els darrers deu anys ha augmentat terriblement. Cadascú va a la seva, predomina el rei JO, la agressivitat hi va associada i el silenci augmenta. Poema breu però amb les paraules justes, fermes, directes, precises. M'ha agradat molt i molt Montse. Una abraçada.
Aleix
-
Molt bo[Ofensiu]Rafaelmolero | 17-09-2013 | Valoració: 10
Si hi ha indiferència no hi ha amor. Això està clar, com l'aigua pura. M'impressiona però és aixís, què tal la imaginació a on pot arribar. fins a un extrem de la indiferència. Un salut. Rafael Molero
-
els silencis, si no són volguts,[Ofensiu]joandemataro | 04-09-2013
s'han de trencar montse...
no hi ha d'haver treva amb la indiferència
una abraçada des de mataró
joan
l´Autor
47 Relats
48 Comentaris
26250 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.