Cercador
Lletres que no enviaré
Un relat de: Montse Farrés Ubach- Compartir:
Les lletres se’m trenen soles
quan el meu cor s’obre.
Voldria dir-te tantes coses
que mai gosaré dir.
La fosca em cobrirà
-quan no hi siguis-
i em mancarà l’aire que tu respires
per sobreviure en aquest món
que no m’entén.
Sé que arribarà la llum,
i els pensaments creixen,
quan cap vent esperes.
L’aire persisteix enrarit,
altres veus, rostres, creuaran el meu destí
però no passaran de la porta.
Ets la claror que brilla en la meva estança,
l’alè que penetra en les paraules que escric.
No sé si em refaré.
Si pogués dir-te: emplenes
tots els meus pensaments,
suro i somio en el temps
més enllà de l’espai
que ens apropa en la distància,
per retrobar-nos en el teu moment
i dir-te: Hola! T’abelleix?
quan el meu cor s’obre.
Voldria dir-te tantes coses
que mai gosaré dir.
La fosca em cobrirà
-quan no hi siguis-
i em mancarà l’aire que tu respires
per sobreviure en aquest món
que no m’entén.
Sé que arribarà la llum,
i els pensaments creixen,
quan cap vent esperes.
L’aire persisteix enrarit,
altres veus, rostres, creuaran el meu destí
però no passaran de la porta.
Ets la claror que brilla en la meva estança,
l’alè que penetra en les paraules que escric.
No sé si em refaré.
Si pogués dir-te: emplenes
tots els meus pensaments,
suro i somio en el temps
més enllà de l’espai
que ens apropa en la distància,
per retrobar-nos en el teu moment
i dir-te: Hola! T’abelleix?
l´Autor
47 Relats
48 Comentaris
26096 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.