Cercador
IN MEMORIAM. ESCOLA DE VALLMANYA. ALCARRÀS. EL SEGRIÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua
catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Trobava una fotografia; Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el
Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) ,
president de la Generalitat de Catalunya, amb un grup d'infants a la sortida de
l'escola de Vallmanya, al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.
https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-264-N-506
L'acompanyen la seva esposa Eugènia Lamarca de Mier
(Lleida, 24 octubre de 1866 – La Jonquera, 18 de setembre de 1937) i la seva
filla Maria Macia Lamarca.
La família tenia en aquest indret
una casa pairal que pervenia de la família de l'esposa del president Francesc
Macià, Eugènia Lamarca. Aquesta la va heretar i la família hi passava llargues
temporades. A part de la masia hi havia centenars d'hectàrees destinades a
l'activitat agrària.
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua
catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Trobava una fotografia; Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el
Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) ,
president de la Generalitat de Catalunya, amb un grup d'infants a la sortida de
l'escola de Vallmanya, al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.
https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-264-N-506
L'acompanyen la seva esposa Eugènia Lamarca de Mier
(Lleida, 24 octubre de 1866 – La Jonquera, 18 de setembre de 1937) i la seva
filla Maria Macia Lamarca.
La família tenia en aquest indret
una casa pairal que pervenia de la família de l'esposa del president Francesc
Macià, Eugènia Lamarca. Aquesta la va heretar i la família hi passava llargues
temporades. A part de la masia hi havia centenars d'hectàrees destinades a
l'activitat agrària.
Comentaris
-
Un relat molt interessant. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-08-2022 | Valoració: 10
Clar està que és un relat molt informatiu tot el que escrius.
La foto és molt antiga. Doncs, és així, almenys ja tens una fotografia. No crec que trobem cap foto com aquesta.
Enhorabona, Antoni.
Cordialment.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5444503 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ