IGUALETA AL SEU PARE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
A la vida passen coses sorprenents per lo menys és el que jo penso . Potser no és ni de bon tros com ho veig, potser és la meva imaginació la que fa la resta, però cada dia es veuen coses fora del normal, només ens hem de fixar en les persones.

Ahir vaig aparcar el meu cotxe en un Supermercat gran, al costat del meu cotxe va aparcar una dona més o menys de la mateixa edat que jo. Hem vaig fixar amb ella perquè em va demanar canvi pel carret del súper, les monedes que portava eren de dos euros i el carret sols acaptava d'un euro i de cinquanta cèntims. Jo en portava i li vaig solucionar , ella amablement em va donar les gràcies.

Vaig anar comprant al súper i la dona devia fer el mateix, ja que ens vàrem trobar a la sortida, a la caixa , les dues amb els carrets plens fins dalt, inclús jo havia comprat uns sacs de pinso pels gats que vaig tenir de posar sota el carro i al ser a la Caixa es varen precipitar per terra, res estrany en mi, aquestes coses em solen passar. Vaig collir els sacs i em vaig posar a la cua esperant el torn per pagar.

En aquell moment davant meu hi havia la dona em va mirar i em va somriure al veure que era la persona que li havia canviat les monedes. Va somriure a una noieta que hi havia a la caixa, va posar els productes damunt el taulell i al final es va treure el moneder i va pagar amb una targeta.

La noia la va agafar i en fer-ho va dir: Si us plau senyora em podria deixar veure la seva documentació ? Es norma de la companyia va dir.

La compradora va quedar amb la boca oberta com molt parada. Després va dir amb veu alta i dirigint-se a mi.

Aquesta és la meva filla Anna, vostè creu que ha de fer això!.

Ets la meva filla creus que no coneixes la teva mare ! Va dir dirigint-se a la noieta.

Normes de la companyia va murmurar. Igualeta al seu pare, ben igual al seu pare. Va carregar els articles comprats i va marxar. La noia va dir lleugerament, Adéu mama!

Comentaris

  • Maquíssim![Ofensiu]
    olgalvi | 05-03-2017 | Valoració: 10

    Saps com transportar-me a la vivència del que estàs explicant.
    Gràcies!

  • Un relat simpàtic.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-02-2017 | Valoració: 9

    Que curiós, les dues dones "bessones" que es troben davant del super, i que una li dóna canvi a l'altra, i després coincideixen al final de la cua, i després (si ho he entès bé) aquesta dona li diu que és sa mare i la dona s'ho creu.

    Si vols un consell, escrius molt bé Montse, però procura que els finals siguin més comprensibles; sinó, pots arruinar una part de la gràcia del conte.

    A reveure, petons.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 24-02-2017 | Valoració: 10

    Avui el jovent esta una mica aixì, tots

  • Senzill i curiós [Ofensiu]
    Comsi Comsa | 23-02-2017 | Valoració: 7

    M'ha estat molt fàcil llegir-lo i m'ha agradat el ritme de la narració. Trobe que és un art saber escriure d'una manera tan senzilla. Estil propi a barrals. I el final molt curiós, hehe pobra mare, quant que aguantar.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

277 Relats

859 Comentaris

115916 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.