I si algun dia...

A les vuit del matí, els dilluns no són gaire atractius. La ressaca del cap de setmana et persegueix,fent insoportable la sola idea d'haver d'agafar l'autobús i anar a treballar.
Avui no és cap excepció, com tampoc ho és que el 63 arribi tard.Hi pujo.Em quedo a la porta, no s'hi pot donar ni un pas.Paciència.
Quan ja sóc a mig camí el bus es comença a buidar; per fi una mica d'aire. Tot i així prefereixo quedar-me dreta, ja em passarè el dia asseguda.
Dono un cop d'ull i et veig.Com quasi cada dia, assegut darrera de tot, al costat de la finestra.
No deixo de mirar-te i espero.De sobte res no té importancia, no existeixen ni la feina ni els mals de cap.Ja no m'importen les factures, ni la pila de papers que trobaré al arribar a l'estudi.Només espero a que aixequis la vista i et trobis amb mi.
Ja ni se quanta mesos fa que estic així; malalta de tu, dels teus ulls, de la teva boca, del teu somriure quan em descobreixes.
Em passo les hores pensant en què passaria si un dia m'assegués al teu costat.
I si avui fos aquest dia?
Doncs no, segur que no l'és, la propera parada és la meva i jo he de baixar.Premo el botó, el bus s'atura i amb un somriure d'adolescent et dic adeu sense paraules.
El sol fet d'haver-me plantejat acostar-me a tu i dir-te "hola", m'ha fet tremolar les cames.Imagino tantes coses, tantes…
El dia torna a ser gris, torna a ser un dilluns com qualsevol altre i a sobre sembla que vol ploure i jo, que sempre l'encerto, m'he posat un vestidet i les sandalies.
En fi, no se ni com m'ha quedat el cabell al sortir de casa, les presses, sempre igual.
M'aturo a mirar-me en el vidre d'un portal i et veig.Ets darrere meu.El cor em batega amb força, cada vegada més i més depressa.M'has espantat però a la vegada m'excita tenir-te tant aprop.
T'acostes a mi, ets casi a tocar i no deixo de mirar-te.No puc apartar la mirada dels teus llavis i em deixo arraconar mentre amb les mans acarono els teus cabells a la vegada que mossego amb suavitat la teva boca.
Un calfred em recorre l'esquena, noto el teu genoll entre les meves cames i m'apropo més a tu.La teva ma colant-se per sota el vestit em convida a magrejar el teu entrecuix.Vull saber com estàs, vull notar el teu sexe dur desitjant sortir dels pantalons.
Perdo el món de vista, és com si no hi hagués ningú més al nostre voltant, em deixaria anar i et demanaria que em penetressis allà mateix.
No puc més, et vull per mi sola, vull donar-t'ho tot.T'agafo la ma i faig que em segueixis.
El centre comercial és aprop, vaig directe al lavabos sabent que sent tant d´hora ningú ens molestarà.
Al tancar la porta em dones la volta amb força i fiques la ma per sota el vestit.Jugues a fer-me patir, estirant la meva roba interior que ja fa estona que està xopa.
Em magreges el cul mentre em mossegues el clatell.Noto com els teus dits em penetren amb suavitat, entren sols,; primer un, després un altre.
Són deu segons els que gastes en descordar-te i abaixar-te els pantalons, i amb un sol moviment em penetres amb força mentre amb les mans als meus malucs em fas seguir al teu ritme.
No se quanta estona vam estar així, potser van ser cinc minuts, potser menys.L´únic que recordo és el crit ofegat de l'orgasme, les cames tremoloses, la suor per tot el meu cos, i al obrir els ulls, la soletat de la meva habitació, l'espai buit al meu costat, les calces als turmells, els dits xops de saliva i sexe i el teu rostre sense nom dins del meu cap.
Potser demà el matí, quan sigui a l'autobús, et vegi i m'assegui al teu costat, potser…