FONDA MIRAMAR/ HOTEL CAP DE CREUS / HOTEL ‘LA RESIDÈNCIA’. CADAQUÉS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Es repetia amb l' edifici de l'Hotel La residència de l’Avinguda Caritat Serinyana 1, una història semblant a la de la casa dita Can Costa – ambdós s’alçaven amb ‘ nocturnitat i alevosia’ pel que fa tant al seu promotor i primer propietari, com al mestre d’obres i/o arquitecte, autor del projecte; el Diable ha estat sempre en el món de la construcció – recordeu el gran nombre de ‘Ponts del Diable’ – però en matèria d’edificis residencials, la seva presència se’ns farà manifesta a les darreries del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco )i especialment amb la ‘Democraciola’ a partir de 1978.

Llegia que va ser construït l'any 1904, insisteixo sense fer esment del mestre i/o arquitecte. Això en una població que tenia un cens que superava lleugerament les 1.500 ànimes, més que increïble, és la prova evident d’una negligència conscient i premeditada pel que fa a documentar correctament el Patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.



Va ser batejada com " Fonda MIRAMAR " , i l’any 1910 es fama que hi sojornava Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - Mogins, 8 d'abril de 1973).

L’any 1965 va passar a dir-se Hotel Cap de Creus , d’aquella època 1966, és ""le cadran solaire"" que llueix a la façana, i del que n’era autor Salvador Felip Jacint Dalí i Domènech, (Figueres, 11 de maig de 1904 – Figueres, 23 de gener de 1989), que el 24 de juliol de 1982 acceptaria el títol vitalici – no hereditari - de marquès de Dalí de Púbol.



L’any 1978 va canviar de destinació, i s’hi va instal•lar un Museu d'Art.

L’any 1992 el propietari el va transformar altre cop en hotel , i va ser batejat amb el nom d'Hotel La Residència.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i possiblement també els interessarà a l’email informacio@cadaques.cat

Els fils dels mal dits ‘serveis públics’ , col•locats amb la clara intenció de degradar el Patrimoni històric i/o artístic, palesen l’estultícia infinita de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, que llancen pedres damunt la MARCA ESPAÑA de totes les formes imaginables.