Home o dona?

Quan me'n vaig anar a dormir, ni se'm va passar pel cap el que succeiria el matí següent al despertar-me. Vaig obrir els ulls com un dia qualsevol, però l'estrany va ser que em vaig despertar jo sol sense que sonés el despertador i al mirar per la finestra vaig veure que era, més o menys, l'hora que sempre em despertava. Normalment ha de sonar el despertador, jo apagar-lo i llavors m'han de venir a despertar els meus pares, això és el normal en un dia qualsevol. Vaig escoltar sorolls a la cuina i vaig pensar que com sempre, era la meva mare o el meu pare que estaven començant a fer el esmorzar que normalment em tocaria fer-lo a mi i me'n vaig anar al lavabo a rentar-me la cara. Ho vaig fer sense pensar, però quan ho havia fet em vaig adonar que això no ho feia mai.
Després me'n vaig anar a la cuina i la persona que havia estat allí ja s'havia anat, així que mig adormit vaig posar el pa a la torradora, vaig preparar les tasses de llet i les vaig posar 4 minuts en el microones com faig sempre. Quan estava tot llest em vaig anar a vestir i li vaig preguntar a la meva mare que si m'havia planxat la roba, però encara que la veu que em va respondre no era la de la meva mare, s'hi assemblava i com estava encara mig dormit no em vaig donar compte d'aquest detall.
La sorpresa que vaig tenir a l'obrir l'armari gairebé em provoca un atac de cor. Tot el que havia estava ordenat, després també vaig veure que era de noia i llavors va ser quan lo obvi va sortir a la llum. Estava atrapat en el cos de una noia. Era més baixet/a, tenia uns pits normals i una part del darrere més gran del que tenia sent nen. Amb els amics havia fet bromes sobre que seria divertit canviar-se de sexe, però mai ho havíem dit de debò.
Llavors vaig anar al bany i em vaig mirar al mirall, com a mínim de cara era normal: no duia ulleres, tenia pocs grans, les proporcions del meu cos estaven millor que algunes noies de la classe que tenia quan era noi, el color de la meva pell no era ni molt blanca ni molt morena i tenia el cabell castany. Vaig mirar el passaport i vaig veure que havia nascut el 15 de juny del 1992, per sort era de la mateixa edat que les noies de la meva classe. Si no fos perquè aquesta noia era jo mateix, segurament li hagués demanat que sortís amb mi. Però vaig pensar que el millor, fins que descobrís que era el que havia passat, era actuar com una noia. Em vaig vestir seguint el meu propi criteri de com m'agradaria que es vestís una noia maca, però em vaig adonar que anava massa provocativa. Llavors em vaig posar uns texans normals i una samarreta vermella que havia per l'armari. L'esmorzar, però vaig intentar fer-lo el millor que vaig poder i mentre esperava que anés l'hora d'anar al cole, acompanyada per la meva mare perquè jo no sabia quin cole anava, vaig estar intentat caminar com una noia, però no em va sortir massa bé així que vaig decidir caminar amb un peu davant de l'altre però sense exagerar el moviment del cul.
Mentre estava a classe, no parava atenció als professors, com feia quan era noi, i mentrestant vaig estar pensant en això d'estar en el cos de l'altre i vaig arribar a la conclusió que la noia d'aquest cos que tenia ara devia estar en el meu, però per sort els dos vivíem a Andorra. Durant tot el dia vaig haver d'intentar fer com si conegués les meves amigues i els professors, i pel que vaig descobrir, més d'un noi m'anava al darrere. A aquests els vaig fer sofrir durant tot el dia i em divertia amb les meves amigues. A l'acabar les classes, li vaig dir a la meva mare que anava a sortir amb unes amigues, però el que vaig fer va ser anar a veure al meu cos, vull dir, a la noia que ocupava el meu cos.
Quan la vaig trobar, li vaig dir el que havia passat i ens vam posar al corrent de la vida de l'altre. Segons sembla ella tenia novio i havia quedat avui amb ell. Així que no vaig tenir més remei que sortir amb el seu novio. Sortir amb un noi, des del meu punt de vista era com ésser homosexual, però havia de tenir en compte que estava en el cos d'una noia.
Vaig ser on havia quedat amb el novio i el vaig trobar allí, esperant-me. En veritat estava esperant la noia que hauria d'estar en aquest cos. Em va saludar i em va abraçar. En aquest mateix instant, em vaig sentir molt estrany, degut al fet que m'estava abraçant un noi, cosa no molt normal entre nois, i em vaig suprimir l'impuls d'empènyer-li. Just després va anar a fer-me un petó. Això ja no sabia si ho podria aguantar. Mentre els seus llavis s'acostaven al meu, em van entrar nàusees.
En aquest moment em vaig despertar tot suat al meu llit. Per sort meva, tot això havia estat un somni, perquè si tots els dies havien de ser com aquell per a una noia no m'estranya que els nois no les entenguem. Són dies massa estranys per a nosaltres.