Una revolta molt animal

Un relat de: joanrod

Cuina d'un pis. És el 2008, una parella d'un home i una dona asseguts a taula de dos ales plegable amb un mantell de tela, esperant a que el pollastre sencer que hi ha al forn, al qual li queden 3 minuts, s'acabi de fer. Hi ha la taula en el costat oposat a la finestra i al costat esquerre hi ha els fogons, el forn, el marbre gris, la nevera-congelador, el microones, la torradora i la cafetera. La finestra és de la grandària d'una porta i té unes cortines fetes amb punt de creu perquè pugui passar la llum. L'home, es diu Rafael Sànchez té uns 30 anys, cabell moreno i ulls marrons, fa 1'85 m. i no es molt prim ni molt ample. La dona, es diu Clara Martínez i té 27 anys, cabell castany i ulls marrons, fa 1'65 m. i està prima.

Clara: Com ha anat el dia, carinyo?
Rafa: Res de nou, asseure'm a la cadira i anar teclejant a l'ordinador un munt de factures i altres coses. Per cert, què hi ha de dinar?
Clara: Aquest pollastre que hi ha al forn, què no el veus?
Rafa: Com per no veure'l! On l'has trobat?
Clara: A la nova botiga que han obert, que una veïna d'una amiga meva m'ha dit que la carn està molt bona, i pel tamany estava bé de preu i no me n'he pogut estar i ...
Rafa: (talla a la Clara impacient) Que, falta molt per a que acabi de fer-se? Que m'estic morint de gana.
Clara: No, ja falta poc. (Pausa, sona el soroll de que ja ha acabat el forn). Ho veus impacient, ara et serveixo. (S'aixeca i obre la porta del forn). Porta el plat. Ala o pota?
Rafa: (li dóna el plat) Prefereixo pota, i posa'm patata, que fa bona pinta.
Clara: D'acord. (Quan va a tallar la cuixa amb el ganivet, el pollastre s'aixeca de cop sobre les potes del darrere i Clara retrocedeix espantada). És una de les teves bromes, Rafa? Perquè no té gens de gràcia.
Pollastre: No, no és cap broma. Sóc un pollastre normal i corrent que ve a queixar-se de tots els humans.
Rafa: Això sembla la peli aquella que van fer on els pollastres s'intentaven escapar de la granja, tu!
Clara: Com es deia? Ara no me'n recordo!
Pollastre: Primer de tot, el que s'intentaven escapar eren gallines; segon, eren de plastilina i jo sóc real i tercer, es deia "Chiken Run".
Clara: Però si els pollastres no parlen, només desperten a la gent quan surt el sol.
Rafa: Només diu, com si fos tard!
Pollastre: (salta sobre la taula) Això ho fem perquè vosaltres ens mateu només per a alimentar-vos i així us obliguem a que no dormiu.
Rafa: A sobre ho fan a consciència, la de vegades que n'hagués estrangulat un quan tornava a les 3 de la matinada de festa i a les 7 em despertaven a la granja dels meus pares.
Clara: Rafa calla per favor! Pollastre, de què ens volies parlar?
Rafa: D'acord, ja callo. (fa cara d'avergonyit)
Pollastre: Us volia dir que a nosaltres només ens maten per a que ens pugueu menjar, amb la varietat d'aliments vegetals que hi ha. A més les condicions en que vivim en vida són inanimals.
Rafa: Com si necessiteu molta cosa! Unes coses tan petites que només serveixen per a menjar i que a sobre ens poden matar amb la grip aviar aquella i, ara resulta que volen millors condicions. I jo vull ser milionari i estic aquí.
Clara: Una mica de respecte, Rafa! Encara que sigui un pollastre es mereix una mica de respecte.
Pollastre: No passa res, els pollastres estem acostumats a que ens depreciïn. A part, el de la grip aviar és culpa dels amos, que ens donen menjar en mal estat.
Clara: Et comprenc, però què vols que hi fem nosaltres?
Rafa: Nosaltres, parla per tu Clara. Jo no vull fer res que estigui relacionat amb aquestes aus.
Clara: Si no fas el que sigui, no em tornaràs a veure el pèl mai més.
Rafa: Que m'estàs amenaçant potser? (imitant la veu de la Clara)
Clara: Sí, i el que dic, aquest cop ho penso complir! (amb veu ferma i decidida).
Pollastre: Sisplau, tranquil·litzeu-vos. Només he vingut per parlar, no per que discutiu.
Rafa: D'acord. Paro. (es tomba a la cadira) Però que consti que encara tinc gana.
Pollastre: Gràcies, molt amable. A més ens robeu els ous sense demanar-ho. Tot té que estar controlat per vosaltres. Com a mínim, si ens voleu menjar, mentre estiguem en vida ens podríeu tractar millor i demanar-nos els ous de les nostres dones.
Clara: Però llavors molta gent tindria que deixar de treballar i fer-se pagès o vendre els seus productes per a que tothom pogués alimentar-se.
Rafa: Doncs això si que seria divertit; si no ens despertéssiu cada dia just quan surt el sol.
Pollastre: Si poguéssiu transmetre aquest missatge i deixar-nos viure millor, podríem intentar no fer tant de soroll.
Clara: I per començar tindríem que donar exemple a tothom i després anunciar-ho per televisió.
Rafa: Però ningú ens creuria. Tindríem que deixar que filmessin al pollastre.
Clara: Per cert, pollastre, com pots parlar si estàs mort i t'hem ficat al forn? És impossible poder parlar després de que et tallin el cap i et cremis al forn!
Pollastre: Estic mort de veritat? (se'n dóna compte de cop i cau a damunt del plat d'en Rafa mort)
De sobte la imatge es veu borrosa i just després es veu a en Rafa i la Clara tapats en un llit per llençols de color beig. Estan en l'habitació del seu pis. Parets blanques, un armari ficat a la paret davant del llit i al costat de l'armari una televisió petita de color gris. A cada costat del llit hi ha una tauleta de nit amb una làmpada igual als dos costats. A una banda del llit hi ha una finestra amb la persiana pujada, i a l'altra un armari de cinc calaixos amb llibres al damunt. Al costat d'aquest armari hi ha la porta, que esta tancada. De cop la Clara i el Rafa s'aixequen.
Clara: He tingut un somni molt estrany. Un pollastre cuit ens parlava de lo malament que viuen i com els tractem.
Rafa: Doncs jo he tingut el mateix somni.
Clara: I si no ho em somiat, i si és veritat el que ha passat, i si... (surt corrents de l'habitació)
Rafa: A aquesta dona no hi ha qui l'entengui. (es torna a tombar al llit i a dormir)
Clara: (instants després) El pollastre encara està a la cuina. No s'ha mogut.
Rafa i Clara: (es miren sorpresos i diuen a l'hora amb veu atemorida) Ens traslladem a la granja!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

joanrod

5 Relats

1 Comentaris

3460 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00