HO HE DIT EN CASTELLÀ

En Lluc agafa l’escopeta d’amagat de la seva mare. No vol que el vegi. No li agrada que vagi per aquests mons de Deu amb armes a la ma. El pare i el germà be caçant perquè ell no ? es diu

En Lluc a conseqüència de una infermetat infantil agafada a deshora quan la seva mare esperava a ell, es una mica retrassat, però nomes una mica, ell ni s´en dona compte, pensa que el tenen molt mimat per ser el petit.

Ell sap que prop de la balma de la font gran hi solen haver conills i també algun esquirol. Si en pogués matar algun la mare li faria aquell arròs tant bo. Ja li diu el pare que ara no es temps de caça, mes ell s’ha entestat en sorprendre a tots amb una bona cacera.

De cop i volta sent un remor. Ostres es diu, el jeep de la Guardia Civil ! quina mala sort m’amagaré sota la balma i no em veuran, als “civils” no els agraden els caçadors ja ho sap. I dit i fet. Es fica sota la balma.

Els “civils” que havien sentit un tret mes o menys on es troba el pobre Lluc , baixa’n del cotxe i s’apropen per damunt de la balma i criden.

Hay alguien aqui ?

En Lluc esporuguit sols els respon.

No nadie, molt fluixet.

Ara el pare l´ha castigat per agafar l’escopeta i per la pèrdua de la mateixa que era la tenen incautada els “civils” que han acompanyat al seu fill a casa.

En Lluc una mica trist diu; mira pare que jo he dit que no hi havia ningú, i perquè ho entenguessin ho he dit en castellà.

El pare mou tristament el cap i diu, au va passa cap a dinar.