Cercador
Història montserràtica erràtica
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una vegada un gat ermità que feia vida salvatge i sense equipatge per les belles i enigmàtiques muntanyes de Montserrat, en va tenir prou. S'havia passat fent abstinència i dejuni! Ara tocava tot el contrari: disbauxa i xauxa i anar gat i miolar per les teulades. El felí, feliç d'haver escollit un nou camí (una nova vida de les set que se suposa que li pertoquen) va abandonar el jaç i les herbes poc rosegables que engolia diàriament i que li causaven un escagarrineig més que considerable.
Va arribar a l'abadia. Un monjo collia raïm. El va seguir fins el celler. Allà, lloc fosc i enteranyinat, hi havia reposant alegrement el licor de l'existència divertida. Traguejaria un xic quan l'altre hagués marxat.
Dit i fet. L'animal ja anava de tort i de dret que va xocar contra un Nen Jesús que hi havia per allà arraconat perquè li faltaven els dits dels peus i de les mans. El gat es va espantar i va arrencar a córrer com un esperitat cames ajudeu-me toco el dos i el tres i el quatre...i va anar a petar a la capella en moment de missa.
Era Santa Montserrat, moreneta sense crema solar. Discutien si crear una crema solar Morenassa-Montse per vendre al turistam sempre àvid de nous productes.
La missa anava d'això i el capellà tenia una mostra d'aquella llet miraculosa per a la pell blanca o grisa d'oficinista o d'ésser tancat en el propi mutisme.
El gat no veia res. Ebri i esbogerrat de canguelis per la visió del desditat, xocava amb tothom i esgarrapava tothom i la crema finalment es va vessar sobre la bèstia que va poder surtir a la llum del formós dia (era Santa Montserrat i encara no entenc com es collia raïm) i l'astre rei el va torrar encara més.
Ara el gat ha tornat a fer vida solitària. Gat espantat amb aigua tèbia fuig.
I cada vint-i-set d'abril, Santa Montserrat, es tanca en una cova i cova el seu error.
Va arribar a l'abadia. Un monjo collia raïm. El va seguir fins el celler. Allà, lloc fosc i enteranyinat, hi havia reposant alegrement el licor de l'existència divertida. Traguejaria un xic quan l'altre hagués marxat.
Dit i fet. L'animal ja anava de tort i de dret que va xocar contra un Nen Jesús que hi havia per allà arraconat perquè li faltaven els dits dels peus i de les mans. El gat es va espantar i va arrencar a córrer com un esperitat cames ajudeu-me toco el dos i el tres i el quatre...i va anar a petar a la capella en moment de missa.
Era Santa Montserrat, moreneta sense crema solar. Discutien si crear una crema solar Morenassa-Montse per vendre al turistam sempre àvid de nous productes.
La missa anava d'això i el capellà tenia una mostra d'aquella llet miraculosa per a la pell blanca o grisa d'oficinista o d'ésser tancat en el propi mutisme.
El gat no veia res. Ebri i esbogerrat de canguelis per la visió del desditat, xocava amb tothom i esgarrapava tothom i la crema finalment es va vessar sobre la bèstia que va poder surtir a la llum del formós dia (era Santa Montserrat i encara no entenc com es collia raïm) i l'astre rei el va torrar encara més.
Ara el gat ha tornat a fer vida solitària. Gat espantat amb aigua tèbia fuig.
I cada vint-i-set d'abril, Santa Montserrat, es tanca en una cova i cova el seu error.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436614 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com