Hi ets

Hi ets i no hi ets. Hi ets quan vols. Hi ets quan et convé. Hi ets a l'últim moment. Hi ets quan estic al límit. Just al punt en què ho engegaria tot a rodar, llavors apareixes tu, amb el teu somriure de noiet de quinze que en fa quinze més que ja no tens. Hi ets, amb la teva inseguretat camuflada sota una gestualitat estudiada a consciència. Hi ets, amb les teves pors, que amb l'edat no han fet més que créixer. Hi ets, però saps que si t'equivoques de nou em perdràs per sempre. Hi ets, però en la distància, potser esperant trobar qualsevol branca a què aferrar-te abans d'escoltar els teus sentiments i la meva mirada. Hi ets, però no avances. Hi ets, però esperes la revelació divina que t'ha de dir que sóc jo, que pots estar tranquil que aquesta vegada no t'equivoques, que l'has trobada. Hi ets, però preferiries no ser-hi. Hi ets perquè a la meva manera t'he obligat a ser-hi. Sense adonar-me'n he aconseguit que hi siguis. Fa només un any hagués donat mitja ànima al diable per estar en la situació que estic ara i tot i així hi ets i no hi ets. I jo hi sóc, hi sóc a tothora, però em sembla que si hem de seguir així deixaré de ser-hi, una mica d'egoisme, de tant en tant, no fa mal.