He reprimit les llàgrimes al menys tres vegades avui.

He reprimit les llàgrimes al menys tres vegades avui. Les he deixat guardades entre el llagrimall de l’ull i el nuc que tinc a la gola. No vull deixar-les brollar. Tu ets forta… em repeteix cada vegada que se’m humitegen els ulls. Tinc tants motius per deixar-les sortir però no puc fer-ho davant d’algú, mai ho fet, no se fer-ho. Tampoc crec que a ningú li importi o vulgui eixugar-me-les. Jo sóc la noia forta, la del somriure sempre als llavis, la que mai plora. Però avui sent que no puc evitar-ho.

No se si queden amics o si existeix l’amor. Els meus amics van fent els seus plans i ell té un altra noia, una que ha aconseguit en no res tot pel que jo he lluitat dos anys i que mai vaig aconseguir. Ma tia té 46 anys i la esperança de només sis mesos de vida per un maleit càncer que s'ha fet amb ella. Ma iaia està acabada d'operar de la mateixa malaltia. A més és Nadal i és tan melancòlica aquesta època... Tinc milers d’apunts sobre la taula i sis exàmens al caure. És un dia d’aquells en el que tot el que t’envolta ho veus pel lloc negatiu. dies en el que el somriure s'esfuma i és impossible de sortir, ni tan sols fingit.

Bé... no passa res, segur que ens uns instants apareixerà eixe somriure que m’acompanya a tothora. Pot ser tan sols sigui avui un dia dolent.

Pot ser només sigui avui...