més, vull més

T’escolte i de sobte el cor se m’accelera, les cames em tremolen i et mire. Et mire i l’estómac se’m contrau, em quede sense alè i ells meus ulls es claven als teus llavis. Feia dies que no ens trobàvem, des d’aquella nit, i en el moment que has pronunciat suaument el meu nom entre la multitud ha esclafit a dintre meu despertant milers de sensacions que s’han apropiat de mi, del meu cos.

Em toques i em desfaig com la mantega al sol i en aquest mateix instant dessitge besar-te, mossegar-te, menjar-te com tantes vegades he fet però no puc, no en aquest lloc ni davant ningú.

Ets la meua aventura, ambdós som aventura però avui... avui vull més. Avui no vull amors sense àlbum de fotografies ni sense passejades pel parc, no vull sentir-me culpable, tancar la porta ni mirar per damunt del muscle quan ens besem per si ve algú. No vull jugar a les amagades ni tractar-te com a un desconegut davant dels altres. Vull que sigues meu i ser tota teua, crear nous records i anar més enllà. Més enllà de la pell i les carícies i petons, més endins fins arribar al cor. Vull paraules clares, no reprimir sentiments. I es que és una botxeria, no podem, no devem però també és quelcom que no podem evitar perquè l’amor, els sentiments, les relacions no es basen en una raó prudent...

...I de sobte l’aventura que deus oblidar es converteix en l’amor de la teva vida.