GUDARI

Un relat de:

La terra besa ta sang.
Valent gudari, l'amor t'ha mort.
El vent, la pluja t'abracen.
Etern dins el record.

No es en va la lluita,
el miserable "txakurra" ho sap.
I amb la mirada fixa,
dispara la llibertat.

La guerra t'ha atrapat,
incertesa al pensar;
però tu, fidel company,
camines fins la mort.

La terra tacada de sang,
no entén la teva sort.
T'acull la mare,
a l'interior del seu cor.

Comentaris

  • eissss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 26-11-2005


    quina duresa, ehhh
    però com bé diu en tan és qui sóc, acaba esdevenint dolç...
    I la llibertat, acabarà esdevint nostra!!!
    salut i revolta!!

    Sílvia

  • De tanta duressa[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 26-11-2005

    has esdevingut un poema dolç, com dolça es la lluita.
    salut i revolta

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.