Green apple

Va comprar un xiclet més per fer alguna cosa que no perquè li vingués de gust. Sentia la seva mirada com es clavava en cada racó del seu cos, en cada moviment, en cada inspiració. Li agradava tant aquella sensació que va sentir una necessitat imperiosa de recordar el món real per no perdre’l de vista. Green Apple. L’àcida dolçor de la química va explotar en mossegar la boleta verda. Era curiós: sempre s’havia imaginat la del paradís d’un vermell ben intens, però en aquell moment hauria pogut jurar que havia estat verda. Per força havia de tenir aquell mateix gust que ara se li barrejava a l’estómac amb les papallones.

https://bymimbo.wordpress.com/2014/10/28/green-apple/