Atrapats

De vegades, quan ens sentim atrapats, ens entestem a intentar fugir de la manera menys eficaç. Torçar els barrots, fer caure els murs, saltar la tanca. Grandioses demostracions d’alliberament, de referències icòniques, que faríem bé de deixar als grans novel·listes perquè s’hi entretinguin. I és que també podria ser que, només uns metres més enllà, hi hagués una porta entreoberta. O, encara millor, i si resulta que no cal ni buscar-la? Qui sap si els barrots no són els d’una cel·la sinó el fràgil tancat d’un prat verd, ampli, diàfan com una gran pista de ball i amb un arbre generós al bell mig per seure a l’ombra i veure els núvols passar cel enllà.

https://bymimbo.wordpress.com/2014/11/12/atrapats/