Cercador
Posat seriós
Un relat de: mimbó- Compartir:
Et pregunto el perquè del teu posat tan seriós i em dius que no és seriós, que és profund, que no són la mateixa cosa. Recobro la serenor, sento que el perill s’allunya. (Els posats seriosos em fan témer una conversa que maldo per evitar.)
Estic aprenent –m’hi estàs ajudant, encara que no ho sàpigues– a gaudir els petits regals, sense pensar que són petits, sense cavil·lar si són pocs, o si són molts, o un justet però educat. Amb tot, quan em dius que és un posat profund, torno a les andades i m’embolico amb la capa de la solemnitat, i per poc no dramatitzo aquesta tarda estiuenca de tardor –i, ja posats, la tardor sencera–.
Penso llavors que potser sí que les confonc, la seriositat i la profunditat. I em fa rumiar. Què em deu haver fer així?
https://bymimbo.wordpress.com/2014/11/22/posat-serios/
Estic aprenent –m’hi estàs ajudant, encara que no ho sàpigues– a gaudir els petits regals, sense pensar que són petits, sense cavil·lar si són pocs, o si són molts, o un justet però educat. Amb tot, quan em dius que és un posat profund, torno a les andades i m’embolico amb la capa de la solemnitat, i per poc no dramatitzo aquesta tarda estiuenca de tardor –i, ja posats, la tardor sencera–.
Penso llavors que potser sí que les confonc, la seriositat i la profunditat. I em fa rumiar. Què em deu haver fer així?
https://bymimbo.wordpress.com/2014/11/22/posat-serios/