No puc escriure / Grans de sorra

potser no és sorra... no és un gra de sorra... potser és quars... sí, sí... és quars cristallitzat quan ella va obrir la porta per marxar i la gelor va envair el gas i el convertí en pedra preciosa... o potser és un diamant...
què maco és un paper empastifat de mots inútils que surten de l'ànima... quan érem petits la mare els enquadernava!
i què lletxos aquests papers farcits de poemes presumits, plens de mots cursis que ja s'endevinen abans de llegir-los...
per tant... escriu... escriu!!! empastifa papers amb diamants disfressats de grans de sorra... algun lector joier hi veurà la seva llum pròpia!!!
una abraçada!

a vegades jo també he tingut aquesta sensació....
Ànims i somriures!!!1
Salut i revolta!
Sílvia