Gola de lleó

Sota un cel humit
amb la mirada conclous
la nostra llunyania indiscutible
després del malendreç i la fugida,
per ara traslladar a paper
la meva baixesa masculina.
Pensa tal o tal altre,
aquell abril, un matí, la consciència.
Tu criada a palaus,
jo manllevat d'arrelament,
amb bigotis mandrosos
i bevent junts beuratges casuals.
Tu, novament,
gola de lleó,
fermall femení,
domini de la meva decadència,
em mires despectiva
ara que has trobat la fugida.
Jo et segueixo els teus dolls,
bojament inabastables
dins la teva nova pàtria,
ara hostal de nous cavallers
que amb menyspreu em rebutgen.
Fuig de la meva germana vida,
no és que no tingui actitud,
tampoc vull treure'n profit,
només escric solitari
sota un cel incendiat
i una ciutat ara punyent.