Gemegues a la meva oïda

Un relat de: Marcel Vidal

Gemegues a la meva oïda
mentre els cossos naveguen
en un mar de carícies.
La nit...
la màgia ...
la tendresa...
l'abraçada....
la vida...
El mar...
El mar, dins nostre, ens regala la seva força...
Onades d'amor
Que trenquen cadenes
d'inèrcies i por...
Recomencem, un cop més, el vell camí
A la felicitat, a l'horitzó dels somnis possibles.

Comentaris

  • Molt bonic!![Ofensiu]
    Lavínia | 07-02-2005 | Valoració: 10

    Aquestes "onades d'amor que trenquen cadenes" per tornar a recomençar.

    Una poesia curta, senzilla i intensa.

    Felicitats

  • els somnis possibles...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-02-2005 | Valoració: 10

    L'encís d'aquells moments compartint la força i la màgia les les onades de la mar. L'armonia i la felicitat que prenem al temps, omplint-nos de vida.
    Dius, recomencem de nou el vell camí,
    a la felicitat, als somnis possibles...
    Un camí que coneixem, però que sempre té un nou encant i misteri.
    Realment preciós aquest poema, tendre, vital i profund com la pròpia mar.
    Felicitats i una abraçada!

  • Exquisit[Ofensiu]
    brideshead | 07-02-2005

    He pogut sentir el soroll del mar, plàcid i suau, vetllant aquesta nit d'amor...
    El teu poema m'ha semblat com la fotografia més estimada: mentre es contempla, el temps s'atura.
    Preciós, de debò, felicitats.