G.

Van marxar de casa a les nou en punt. Temps just d’agafar el vint-i-quatre i ser a la porta del restaurant a dos quarts de deu.

La Maria i en Guillem eren dos bons amics que coneixen des de l'institut. Havien reprès el contacte feia poc, i quedaven de tant en tant per anar a sopar o a dinar. Des d’adolescent, estava enamorada en secret d'en Guillem, tot i que al final va optar per casar-se amb el seu etern pretendent Robert, cansada d’esperar-lo. 

En veure’l el cor li va fer un bot, i tot i intentar dissimular-ho, els dos petons de salutació la van marcar durant tot el sopar. Aquella nit estava més guapo que mai: camisa negra ajustada, pantalons beix de pinça i aquells seus característics rínxols castanys caient-li pel front. 

Tota la vetllada va estar més callada que mai. Va excusar-se per anar al lavabo tres cops, però tan sols s’hi tancava per respirar fons, desitjant que s'acabés ben aviat tot allò. Per acabar-ho d'adobar, en Guillem no parava de mirar-la, de somriure-li i de fer esforços perquè s'integrés a la conversa. I els altres dos semblava que no s'adonessin de res. A quarts d’una, havent pagat, van acomiadar-se a la porta, prometent-se un dinar ben aviat. 

*

Dilluns al matí va rebre un Whatsapp: "Hem de quedar. No puc oblidar-me de Divendres. Un petó, G." 

El cor va tornar a donar-li un ensurt quan va entrar en aquell bar Dimarts a la tarda i va veure’l. Cara a cara, les paraules es van fondre. Ell va pagar la cervesa, la va agafar de la mà i van anar cap a un hotel proper. La Maria feia torn de tarda aquella setmana i arribaria a casa passades les deu. En Robert també arribaria tard.

*

Jeia nua al costat el seu amor d'adolescència, que dormia com un soc. Va vestir-se en silenci i va tancar amb cura la porta d’aquella habitació recòndita. Havia de fugir corrents. 

Dos mesos més tard, la imatge dels rinxolets va tornar a colpejar-la fort quan el Predictor va donar positiu.