Potser (Èxit/Fracàs)

Potser té raó l'altre gent i mai arribarem a casar-nos, encara tenim catorze anys. Potser tenen raó i d'aquí a quatre dies s'acabarà tot. Potser no s'equivoquen quan diuen que no som les persones indicades ni tenim edat per estimar-nos de veritat. Potser sí que som massa diferents, per avenir-nos. Potser és veritat que no m'hauria d'haver enamorat de tu, però ja està fet. Potser es veritat que hi ha coses que fas que em fan enfadar, de vegades, però ningú és perfecte i a mi no em molesten els teus defectes. Potser tots tenen la raó i hauríem d'acabar amb això i començar camins diferents. Potser ens estem equivocant, però potser s'equivoquen tots els altres.

I què ens importa el que pensin els altres? Jo t'estimo i tu també, i vull confiar, m'agrada confiar en això nostre. Vull passar el màxim de temps amb tu i quan s'acabi, s'haurà acabat i prou. Vull gaudir de les teves mirades i vull gaudir mirant-te a tu. Ara no hi vull pensar en el que arribarà demà, però ningú, a part de tu, ho entén. Ningú comprèn que això és sincer. Ningú pot entendre que lluitarem per mantenir la nostra flama encesa. Ningú entén que posant obstacles entre nosaltres no aconseguiran res. Només hi comptem tu i jo. I vull seguir estimant-te, i vull que tu també ho facis, i m'és igual si ens estem equivocant, m'és igual si a la gent li agrada o no li agrada, només m'importes tu. I no et vull perdre, encara. Vull dir-te adéu quan ja no tinguis res per donar-te i a mi tampoc em quedi res. Vull estar amb tu fins al final, fins al final de què? No ho sé, però en aquests tres anys encara no hem esgotat tot el nostre amor, encara queda molt recorregut per fer junts i, tot i les nostres diferències, els alt i baixos que hem tingut durant aquest temps, ens estimarem fins que nosaltres ho decidim, que potser serà d'aquí a quatre dies.