ÚNIC I IRREPETIBLE . temàtica Èxit/fracàs

Una vegada un home gran, vell i savi descansava sota una figuera mirant i sentint com el temps i la vida li passava al seu davant. De cop i volta, una onada d'amargor i odi el va envair, i en obrir espantat els ulls, va veure com en un arbre proper un jove estava a punt de penjar-se.
Amb calma va anar fins allà i li va dir:
- Dràstica decisió has pres, al·lot. Jo en tots els meus anys, i ja en són molts, no he estat capaç de prendre-la. Per què no m'expliques com ho has fet?
El jove, sorprès i força descol·locat, va deixar per un moment la corda i li va dir:
- Molta amargura omple el meu cor, i la meva història segur té poc a veure amb la teva. Jo no sóc res. No tinc cap valor per ningú i no em sento útil per a res. He arribat a la conclusió que no val la pena viure una vida tan sense valor i inútil i he decidit acabar amb aquest patiment.
- Sàvia decisió. - va dir el vell - Si el què dius és veritat jo també ho faré. Ara, has pensat que així i tot, és una vida única i irrepetible?
- Què vol dir amb això?
- Que si en tots els mars i oceans de la terra sols hi surés un tros de fusta; si sols hi hagués una tortuga, i sols sortís a prendre l'aire un cop cada 100 anys, la probabilitat de que en sortir toqués la fusta és la mateixa de que hagi existit, existeixi o existirà un ésser humà igual que tu.
I va continuar dient:
- No creus que si ets tan únic i irrepetible, per alguna cosa serà? I no creus que val la pena esbrinar-ho, costi el que costi?

Diuen que el jove finalment ho va descobrir, poc abans de morir, ja molt vell, després d'una llarga vida plena de recerca.