En Joan i en Moctezuma

GAUDIM AMB CONTES

(ADAPTACIÓ PARTICULAR d'un conte de tradició popular)

En Joan i en Moctezuma

En Joan era un jove intel·ligent i molt estudiós. Amant dels llibres i dels estudis, havia acabat la carrera universitària de biòleg amb molt bones notes, i fins i tot, s'havia doctorat en Biologia Tropical, traient la màxima nota: CUM LAUDEM.

Això era motiu d'orgull i satisfacció dels seus pares i coneguts, i fins i tot, en Joan era conscient de la seva capacitat. L'engreiment i el menyspreu pels que considerava persones inferiors, que no sabien tant com ell, se li havia ficat dins el seu cor. Mirava amb un cert despreci a les altres persones, sobretot, si no eren llegides ni estudioses.

Ara estava fent una de les seves investigacions a l'Amazona, becades generosament per Universitats molt prestigioses dels Estats Units, i anava amunt i avall amb la canoa d'un indígena, en Moctezuma, contractat tot el dia al seu servei. En Joan, orgullós i pretensiós, se'l mirava amb despreci i aires de superioritat, intentant deixar-lo en evidència davant els seus coneixements acadèmics molt superiors.

Li feia sovint preguntes per deixar ben clara la seva superioritat i la ignorància de l'indígena:

- Moctezuma, has viatjat mai en altra cosa que en aquesta miserable canoa??
- Coneixes el lloc on neix el riu per on naveguem i el nom que li hem donat els europeus??
- Has estat mai en una casa de veritat, amb jardí i piscina??

En Moctezuma, savi i tranquil, no queia en aquestes provocacions, i restava tota l'estona en silenci, fent la seva feina que li permetia alimentar a la seva família.

Un dia, després de navegar tot el dia, es va girar vent fort, i les onades que es formaven al riu, feien moure perillosament la canoa. En Moctezuma amb la mateixa serenor i pau interior que el caracteritzava, veia com en Joan s'anava posant nerviós i augmentava la seva intranquil·litat; ja no preguntava ni deia res, sols mirava amb temor com les aigües anaven agafant força i cada cop la canoa semblava més fràgil i insegura.

Llavors, en Moctezuma li va preguntar:

- Joan, tu que has estudiat tant i creus que ho saps tot, has tingut temps d'aprendre coses tan senzilles com nedar en un riu com aquest??

Espantat, en Joan li va contestar:

- No, mai m'ha interessat perdre temps en aquestes coses tan poc importants!

- I do, mira, aquí, a l'Amazona, el més important és saber viure i entendre la natura, que té vida pròpia.... I ara mateix, el més important, és saber nadar i com arribar a la vorera. Aquesta canoa ja no aguantarà molt més i en aquests moments, tot el que saps, tan orgullós com n'estàs, no et servirà de res......


"Missatge del conte: La saviesa és sinònim d'humilitat: no és saber moltes coses; és ser conscient de les teves limitacions i acceptar que tota persona té coses per ensenyar-te."

contes@gaudim.com



Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
GAUDIM, Espais Humans