Cercador
FONT SUGRAÑES A LA PLAÇA PRAT DE LA RIBA
Un relat de: Antonio Mora VergésEra conscient de trobar-me davant d’una replica quan retratava aquesta Font que havia servit durant les primeres dècades del segle XX per apaivagar la set de molts molletans.
Es va inaugurar l’any 1921; en va ser l'autor Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí i el succeí com arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.
Llegia – val a dir que amb sorpresa - que durant uns anys Domènec Sugrañes i Gras va treballar a l’Ajuntament de Mollet del Vallès , com arquitecte municipal.
La font a tocar quasi de l’església parroquial de Sant Vicenç, va superar l’episodi tràgic del genocidi contra Catalunya, que es perllongaria des de 1936 a 1939.
L’any 1961 però, la Corporació Municipal presidida per l’alcalde Francesc Llorens i Martín (1958-1963), va acordar reurbanitzar la plaça, el projecte que apel•lava al ‘progrés’ - com sempre - suposava l’enderroc de la Font , com així es va fer col•locant en el seu lloc un sortidor.
L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre – imagino que més en recordança dels bons ‘serveis’ que havia fet la Font, que per ‘vergonya torera’ i/o motivacions politiques - , va endegar una subscripció popular, i la font es va reconstruir.
Es va inaugurar l’any 1921; en va ser l'autor Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí i el succeí com arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.
Llegia – val a dir que amb sorpresa - que durant uns anys Domènec Sugrañes i Gras va treballar a l’Ajuntament de Mollet del Vallès , com arquitecte municipal.
La font a tocar quasi de l’església parroquial de Sant Vicenç, va superar l’episodi tràgic del genocidi contra Catalunya, que es perllongaria des de 1936 a 1939.
L’any 1961 però, la Corporació Municipal presidida per l’alcalde Francesc Llorens i Martín (1958-1963), va acordar reurbanitzar la plaça, el projecte que apel•lava al ‘progrés’ - com sempre - suposava l’enderroc de la Font , com així es va fer col•locant en el seu lloc un sortidor.
L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre – imagino que més en recordança dels bons ‘serveis’ que havia fet la Font, que per ‘vergonya torera’ i/o motivacions politiques - , va endegar una subscripció popular, i la font es va reconstruir.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5435126 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ