Floreta

Un relat de: L'escriptor mediocre

Les voreres dibuixen
floretes
que em guien camí a casa

per no perdre'm...

Remuga aixafada
la floreta que vas
demanar que et regalés,

entre objectes envejosos...

La floreta es movia amb l'aire
engarjolada entre els meus dits

engarjolats en la teva mà juganera...

Tremolava la floreta
en mans covardes

esperante.

Somniaré, ja entre llençols,
com de bé et queda
el seu blau
entre cabells juganers
a la brisa perfumada

de la cera ja calmada...

Vés a saber on pares
floreta estimada.

Comentaris

  • és molt maco[Ofensiu]
    ANEROL | 25-06-2007 | Valoració: 10

    i juganer; no em vull complicar si l'entenc o no, el rellgeixo i m'agrada,, fas versos macos, ballarins

  • molt...bonic[Ofensiu]
    Perry | 25-06-2007

    sincerment el trobo molt bonic i innocent el poema, però a la vegada tal com tu m'has dit en el teu comentari no estic del tot segura d'haver comprès el significat complet.
    Penso que el significat total d'aquest poema solament el pots saber tu, io el puc interpretar com farà tothom però no se si ho fare bé.
    A mes reconeixo que és difícil d'interpretar
    jeje

    però comsempre et dic bonic i senzill.

    Tu sempre dius que jo escric coses tristes (el qual es veritat) i tu sempre escrius poemes que són "bonics" no se si m'entens.

    Be de totes formes felicitats per aquest relat
    molt bo.


    petons