Fins que caiguin les fulles

Un relat de: rautortor

Fins que caiguin les fulles

Darrerament crec que em dol la primavera.
Engolit per la tardor personal, m’entretinc
i romancejo sense cap motiu aparent,
encaboriat en el ball capriciós
de les meues llàgrimes caduques.
M’atordeix la fugacitat cíclica,
el fet reiterat de començar, finir i tornar,
la roda incessant i tossuda de les estacions.

Però, quan la meua pell, aspra i tosca,
clivellada i ferida per la fúria dels anys,
percep l’intens formigueig de la saó
movent-se pel meu vell cos rejovenit,
m’oblido de manies i vanes cabòries.
Llavors em deixo anar i em disposo a gaudir
dels calfreds i la vitalitat dels nous llucs,
del peremptori infantament del fullatge,
de l’esponerosa floració, dels fruits suculents,
dels cants i els sorolls de la vida silvestre,
com quan el desig i el goig eren el mateix.

Sé que l’eufòria es mantindrà intacta,
almenys, fins que em caiguin les fulles.

Comentaris

  • LES FULLES SÓN ELS DIES DE LA TEUA VIDA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2020 | Valoració: 10

    Des que eres la primavera (joventut), fins que caiguen totes les fulles de la teua vida, perquè el goig de la vida cau quan ja es té certa edat.
    Un encant de poema i un plaer de lectura,
    Salutacions.
    Perla de vellut

    Cuan pugues en la meua pàgina. Gràcies, Rautortor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

156 Relats

530 Comentaris

90244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.