Cercador
filosofant
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I tan bon punt ha arribat,
contra rellotge, l'ara se n'entorna
trepitjant milers d'ares fallits;
-talment èter fugaç-
i m'interrogo sobre aquells ares tancats
al ventre de la mare;
com s'ho devien fer
per a poder fugir?
Comentaris
-
Els ara ens fugen[Ofensiu]Bruixot | 05-11-2006
de les mans, com els granets de sorra. I a cops es queden enganxats, i no hi ha manera que ens en poguem desampallegar...
Un poema preciós, com ja ens tens acostumats. Ja has pensat de presntar-te al Carles Riba???
(No és broma!).
A veure si un dia ens veiem per un d'aquests móns....
Xavier -
La filosofia pregunta i contesta[Ofensiu]angie | 03-11-2006
Un poema que dóna voltes com un nadó al ventre de la mare.
He descobert amb l'edat que tothom som filòsofs del nostre propi camí i que no podem caminar sense ser-ho...
Uf... estic filosofant? jeje
angie -
Filosofant... Això m'agrada!!![Ofensiu]Unicorn Gris | 31-10-2006 | Valoració: 8
Ei, està bé el poema, té simpatia!!!
Filosofant... qui no ho fa mai? Jo, molt!!! xDDD
Salut!