FESTA A KORVATUNTURI FELL

Havia una vegada a Korvantunturi Fell, que es una muntanya del Nord de Finlàndia, al país on el sol dura mig any i la nit també, un follet, mes ben dit el Rei dels de tots els Follets, habitava en un palau construït sota la muntanya. Amb ell vivien els seus fills i la seva dona, eren nombrosos formaven una bona tropa, riallera i enjogassada. Ells sembraven la confusió entre els habitants del països del Sol de Mitja Nit , ja que podien volar i tot ho volien desgavellat. A Lars un granger de Noruega li deslligaven les vaques que tenia dins un corral de fusta, en pler més de Gener i les espantaven fen-les córrer per la neu. El més petit de tots muntava un bou i li agradava fer cabrioles i saltirons per la neu. A Suècia els agradava esverar els ramats de rens i ants fen-los córrer fins a un llac gelat, allà es divertien veure patinar el pobres animalons .I a Noruega a les pobres Sirenes que en nits de lluna cantaven en els fiords les escarnien, fins que les pobres deixaven el seu cant i es submergien en les gèlides aigües dels fiords. I no diem a Dinamarca el país Andersen , allá anaven a les biblioteques i remenaven els llibres fins que les pobres bibliotecàries es tornaven boges. Els pares follets eren entremaliats més tenien anys i havien posat una mica de seny. Un bon dia s´els va acudir que si es casaven potser posarien una mica d’enteniment i no molestarien més.
El pare follet va convidar a tots els seus veïns. Al Pare Nadal, als Trolls , Les Sirenes, Les dones d’aigua i inclús a bruixes i bruixots .Van organitzar una gran festa.
El Pare Nadal va acceptar venir ja que eren passat festes , els seus follets ajudants i els elfs i la Mare Nadal també, tenien temps de fabricar joguets. Els trolls no gaire educats varen dir, ja s´ho pensarien. Les dones d’aigua rialleres varen dir que si, els agradava confraternitzar amb els veïns. Les sirenes volien cantar, que tothom quedes esmaperdut amb les seves veus. I les bruixes i bruixots els semblava molt be la xerinola.
El dia de la festa quin gran brogit feien les criatures voladores que arribaven al banquet i al ball. Els ants es preguntaven que passava a Korvatunturi Fell ?. Les sirenetes ho tenien mes fotut amb la seva cua no avançaven gaire per la neu, però s ´havien agenciat trineus de huskys i arribaven bé. Les dones d´aigua lluïen la seves cabelleres daurades i els seus vestits de seda lluïen a la llum de les torxes que havien col•locat a la neu . Els elfs i el Pare Nadal i muller arribaven a peu, eren propers.
Les viandes guarnien les taules i tothom va prendre seient. El Rei dels Follets es va adreçar als assistents i va dir : Els meus fills son grans tenen de prendre esposa , aquesta nit tenen per escollir . Tots van assentir menys els fills, que varen posar molt mala cara.
I va arribar l’hora de la ballaruga, les sirenes cantaven, les dones d’aigua feien voleiar els seus vestits com rajos de lluna i les bruixes i bruixots molts d’ells joves ballaven amb harmonia. Inclús el Pare Nadal ballava amb la Mare Nadal i els elfs tocaven tambors lapons.
I a on eren els follets trapelles, dons fent malifetes com sempre, no es fixaven en cap noia bonica, anaven a la seva. Varen agafar els trineus de les sirenes i els feien lliscar pels boscos, en lloc de buscar esposa. Altres amb els peus sobre la taula fien sorolls desagradables i es reien de la concurrència.
Va acabar la nit i cap havia triat cap novia. El pare preocupat es va acomiadar de tots els presents ja que havia arribat l’hora d’anar a dormir i els va convidar per el any següent. Els trolls van marxar amb semblant emmurriat i tothom va tornar al seus destins d’origen.
De tot això ja fa molt i molt temps, els que habiten llocs propers diuen que un determinat dia de Gener se senten sorolls i rialles a Korvatunturi i es molt provable que també aquell dia veure l´Aurora Boreal. Per això jo penso que els follets encara no han trobat parella. Una lapona molt gran, així m’ho va explicar i també em va dir, que si alguna cosa em desapareixia o la trobava fora de lloc era gracies als follets que habiten Korvatunturi Fell. Si es veritat ho mentida això no ho sé. El que sé es que vaig veure L´Aurora Boreal aquell dia, era una mica massa lluny per sentir la gatzara, més em vaig dir a mi mateixa. Mira es el dia de la trobada i el ball.No he pogut oblidar mai les Llums del Nord, no crec que pugui ningú, com tampoc a la vella lapona, que tants contes sabia explicar a la vora de la seva llar de foc.