Cercador
Ferit cor
Un relat de: andreums- Compartir:
Terra mullada
petitotons carrerons banyats.
Teulades vermelles
de teules arrencades.
Vent suau
núvols grisos
cel cobert,
s'esdevé la neu.
Paissatge verd
arbres marrons
grogues fulles dels arbres caigudes.
Turons verds
boira en la llunyania,
malenconia
tristor.
Fosc bosc
amb una llunyana casa.
Allà, vers un rierol d'aigües clares
em aquella llunyana casa
un fet malbé cor.
Escrivint poesia
allà en la glòria
escoltant cèltica música
allà en la tristor.
Tristor,
allà tot sol.
Tristor amb amor,
d'una deesa l'enyor,
d'una musa els plors,
i sempre d'una noia la solitud.
Tot quiet en aquell bosc
només els núvols
només els ocells
només el vent
la quietor trencaven.
Aquell cor,
verd tant estimava
el marró li feia goig;
però darrere d'aquell paissatge preciòs,
darrere dels murs,
aquell cor li feia enyorar.
Aïllat en l'hivern
per les glaceres i la neu.
Lliure en primavera
vers les vermelles roselles,
vers els verds camps.
Però aquell cor
només sentia la solitud
només sentia la tristessa.
Poemes composava
nits plorava,
i aquells poetes celtes
sempre sentia.
Tot ver la llum d'un ciri
tot a través d'uns instruments musicals
com l'arpa i el violí.
A fora tot plovent
a fora fort vent bufant;
a dins cor sospirant
i ulls plorant.
Mai s'havia a ella apropat
només la seva mirada havia vist.
Timidessa
solitud,
plors i enyors;
la vida d'aquell cor.
Cor que només llegia,
cor que només escrivia,
cor que totes les nits plorava.
Nit fosca
plovent
aquell cor,
de la muntanya es va llençar
Va morir el record d'ella
va ressorgir en el cel ell.
19:43′37 03/09/2007
Entre el Puig i Massalfassar-Albuixech
pd: "Puta" 447-006, a tota ostia i amb els bogies sense revisar (tremolor)
l´Autor
65 Relats
48 Comentaris
67114 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Quí sóc?Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;
Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.
M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...
No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.
Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.
Salutacions,
Andrés des de València