Fem-ho Bé ! MACHEN WIR RICHTIG !

Darreries de 2005, la violència que havia - literalment - encès França, es comença a estendre pels països veïns, Suïssa, Itàlia, Bèlgica... la situació demana la convocatòria d'un òrgan especial de la Comunitat Europea, El Consell de Botxins. Aquest Òrgan, del tot desconegut per la majoria dels ciutadans, es trobava ja en la primitiva Comunitat del Carbó i de l'Acer, i aleshores com ara, les seves funcions, eren clares i senzilles, aplicar les polítiques necessàries per a permetre el desenvolupament del model econòmic, sense destorbs, retards o problemes de qualsevol mena.

El sistema havia anat funcionant força bé, d'una part les Declaracions de Dret, els Tractats , les Constitucions, i altres normes que garantien a la ciutadania tot un reguitzell de qüestions - sobre el paper -, però on no hi havia cap sistema, per reclamar en cas d'incompliment. En aquest sentit la Constitució Espanyola de 1978, havia estat una fita difícil de superar; reconeixia el dret a la vivenda en el paradís dels especuladors, o el dret al treball , quan justament s'havien assolit nivells d'atur que qualificaven al regne d'Espanya per a les Olimpíades. D'altra ,la creació aquí i allà, de dipòsits de castes, així en deien dels agrupaments on vivien o malvivien, diferents castes econòmiques; tot i que la majoria d'integrants de les castes, eren estrangers, o no nacionals de cada país , hi havia també grups d'europeus procedents de zones deprimides, i/o econòmicament esgotades, explotacions mineres de carbó, de fusta, d'agricultura tradicional, i altres nodrien bàsicament aquest grup. Els fets violents de França havien portat també a alguns dels seus membres a sumar-se a la protesta.

La reunió del Consell de Botxins va tenir lloc a Maguncia, i entre les propostes que es van sotmetre a estudi i votació, hi havia l'aprofitament i reciclatge del material genètic, generat en l'eliminació controlada i duta a terme sota criteris ecològics, de sostenibilitat i eficàcia, dels elements anti-sistema. L'Assemblea va decidir per unanimitat que aquesta era la via per a eliminar els conflictes socials.

Ben aviat, a mitjans 2006, aprofitant justament zones on la presència humana era força escassa, es van posar en funcionament els primers centres experimentals d'aprofitament i reciclatge de material genètic; els esquemes que havien permès desenvolupar en poc temps en el període Nazi el programa dels Camps de Tractament del Problema Jueu, van ser de molta utilitat als enginyers que desenvolupaven el projecte, quan a les tècniques estrictament recuperadores, el programa seguia de forma molt curosa, les indicacions d'en Joseph Menguele, preses justament en aquells Camps de Tractament.

El programa va permetre la posada en marxa simultània d'almenys un camp per cada Estat de la Unió; ben aviat però es va veure que hi havia llocs on en calien més, i a darreries del 2006, les estadístiques marcaven clarament , que la major eficàcia en relació als costos d'implementació, venia dels cinc camps que funcionaven ja en el territori alemany.

El programa va assolir el primer gran èxit a mitjans 2007, quan el nombre d'elements anti-sistema reciclats va superar el 1.000.000, això en termes econòmics, va permetre la venda a l'exterior, EE.UU, Canadà, Xina, Emirats Àrabs, de fins al 50% de la producció; ronyons, cors, fetges, pulmons, ulls, còrnies, articulacions, pell, cabells, dents, ungles... suplien els materials industrials, que es fabricaven ara , en el països del tercer món. Ben aviat va caldre modificar les lleis d'estrangeria i aquelles que restringien l'accés a la Unió de treballadors d'altres països per poder atendre la creixent demanda. Algunes expedicions, feien directament el camí, des de la frontera fins als centres experimentals d'aprofitament i reciclatge.
L'eficàcia germànica es va acabar imposant, a principis de 2008, tots els Directors dels centres experimentals, eren alemanys, i malgrat les aportacions que venien de l'entrada regular de treballadors estrangers , ben aviat es va veure que el sistema tenia una capacitat de producció que reclamava més matèria primera, això i la reducció de les polítiques socials que s'anaven generalitzant arreu [Barcelona va tenir l'honor de ser la Ciutat capdavantera en aquesta actuació miserable, cosa que sempre més serà recordada en els llibres d'història ] va fer que calgués començar a derivar cap a aquests centres, altres col·lectius de baix rendiment econòmic; els malalts crònics, les persones sense família, els pobres, van començar també a ser transferits als Centres de Reciclatge.

Amb tot a darreries del 2009, calia ja importar material directament del 3er món, i aquí van començar els problemes de "qualitat", aquest material, com a conseqüència de les polítiques altament contaminants que els estats industrials havien desenvolupat en el seu espai, donaven un baix resultat econòmic, i fins en alguns casos, el tractament esdevenia en pèrdues considerables.

No quedaven ja, "grups nacionals" enlloc, ni per descomptat gitanos, i començava a planar la sensació de que el programa d'aprofitament i reciclatge del material genètic, havia esgotat les seves expectatives.

Aleshores, Gener del 2010, la Xina va declarar la Guerra a Europa, i en qüestió de 10 minuts, la consumació de la derrota va ser cosa feta; la Unió no tenia ja - més enllà del seu nom - cap força real, no per a resistir, sinó clarament ni per a plantejar-se la lluita.

El programa va continuar fins al darrer europeu, que foren justament els directors alemanys dels centres.

No sabem hores d'ara, si els xinesos, continuaran amb l'execució de les polítiques que en el seu dia van definir els membres d'ell Consell de Botxins, pensem que no, perquè certament els orientals tenen els ulls esbiaixats, però el cap quadrat era una de les característiques peculiars que definien als europeus, sobretot als de l'Europa Central.

mora.a@guimera.info