Fem bugada?

A l'eixida del viure, vas estenent els teus jorns.
Penjant de cordes sovint trencadisses, anhels i batecs.
Ofecs que et glacen.
De tot n'hi ha en aquest cove de pell i entranyes.
Brutícia i blancor de nadó.
Quin goig no veure's mancat de pinces!
Seguir flairant el calendari,
subjectar fort la bugada. Orejar l'ànima.
A l'eixida del viure, vas estenent tes pors.

Fa respecte mostrar els estrips.
Deixar a l'aire l'ànima feta un set.
Quins ulls escrutaran l'estesa?
I si de la teulada propera,
amb ses urpes afilades,
salta el gat del dolor?
Fa respecte mostrar les nafres.

Arronsat a les butxaques del quotidià,
un mocador fa tard al convit de pinces.
Embolica la tossuderia que ja havia oblidat.
Arronsa't a les butxaques, jo malenconiós!!

Hi ha roba estesa i no vull que espatllis
la lluminositat del dia.
No és moment de cap retret a la blancor aconseguida.
Creus que ha estat fàcil estovar les misèries?
Hi ha roba estesa. Vull que llueixi!

Reconèixer a contraclaror el trenat íntim del meu ésser.
Olorar el perfum a constància,
espolsar les engrunes de naftalina,
del vestit de la il·lusió;
massa temps tancat a l'armari de la rutina.
Reconèixer a contraclaror l'escuma de vida que emergeix!