Falsa invalidesa

Un relat de: Mena Guiga
L'abundància de F.I es tornà F.B.I. Passà, doncs, de Falsa Invalidesa a Falsa Bona Invalidesa.

Se sentien arreu, sovintejairement, comentaris així:

-Ja t'ho han arreglat?

-Tens el paper?

Algú que havia parlat massa va crear escola. Tot el que anima a viure sense fotre brot i amb economia solventada-caram quina solvència vitalícia fa parar orelles, badar boca i voler-ne saber més: com.

Els que marcaren exemple esdevingueren icones i calia emular-les.

Però davant la proliferació del que va anomenar-se amb el sinònim de CSL (Caradurisme Sense Límit) es va optar per donar els FI (FBI) només si els candidats feien fer salut als funcionaris dadors de FI (FBI).

I havia de ser per la via de la creativitat, originalitat, imaginació.

Qui va tenir la pensada, coneixia de què anava. La majoria de gent FI (FBI)-voledora anava mancada d'aquell requisit, d'aquella exigència sublim. Haver de confeccionar un FB (FBI)-motiu tenia un preu i ells el que volien era no treballar.

Alguns, amb tot, s'endinsaren en el talent amb el qual neix cada humà innatament, es disciplinaren i s'esforçaren i trobaren una via còmica persuasiva. Un bon pretext, una bona excusa d'inoperància física o psíquica o combinades...i, au, a efeisar-se (efebeisar-se). Els empleats donadors d'invalidesa ploraven rient i rient, feien abdominals (a alguns els convenia en tenir el cul eternitzadament aclofat a la cadira ni ergonòmica augmentant-ne el volum a còpia d'esmorzar d'una hora de durada atipant-se d'entrepans d'animals cancerígens morts per psicòpates permesos per qui Poncipilateja rentant-se'n les mans)...feien abdominals, se'ls relaxava la cara. I donaven per ben acceptable la comèdia.

La brama corria. Qui en sabés, de fer número com cal, que anés a aquella país on, a canvi d'unes rialles, es tenia l'existència assegurada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

721 Relats

775 Comentaris

232999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com