FAIR PLAY A L'ESPANYOLA

Per endavant un fet molt obvi, tots els partits polítics "legals" cal considerar-los, de fet ho son sense cap dubte, "constitucionals".

El fet que els partits "nacionalistes espanyols", s'apropiïn d'aquest adjectiu en detriment dels partits bascos, catalans o gallecs, alhora que palesa una mínima qualitat democràtica - respecte d'aquesta qüestió hi ha un consens general dins l'àmbit europeu - , reforça l'existència de les famoses " dos espanyes " , la clàssica amb profundes arrels feixistes, i la reformadora que inútilment propugna justament implementar els drets que es recullen en la Constitució de 1.978

L'hàbit no fa al monge, com la conversió del nom propi a la llengua catalana, basca, gallega, francesa, anglesa, xinesa,... no ens converteix automàticament en catalans, bascos, francesos, anglesos, xinesos,....


El feixisme va desenvolupar una tècnica més efectiva que el nazisme quan a la eliminació de les minories, enlloc de cambres de gas, i tot l'enrenou industrial d'aprofitament del material humà, aquí es va fer servir la dissolució per inundació !, enlloc del sistema comunista que desplaçava les comunitats fora del seu àmbit natural, el feixisme va buidar literalment amplies zones d'Espanya, enviant els seus habitants a Catalunya i Euskadi. Els fruits d'aquesta tasca perversa, els patim i els patirem possiblement fins al darrer dia.


L'esperança que qualli finalment una força política honesta d'àmbit espanyol, s'allunya més i més; les noves formacions acullen pròfugs dels partits més clàssics i es formulen des de la rebequeria, des del ressentiment , de la reivindicació d'una identitat única,... grande i libre ho recordeu ?.


Els demòcrates tenim la mirada posada a Euskadi; no hi ha certament cap raó que permeti esperar en aquest cas, un comportament diferent al que patim a Catalunya.


Al capdavall tot plegat potser farà prendre consciència als partits catalans, bascos i gallecs de la seva pròpia força, i aquesta tupinada sigui la darrera dels mal anomenats "constitucionals"


Quan algú s'adjectiva amb un mot genèric, ho fa clarament per excloure a d'altres. En aquestes circumstàncies l'adjectiu esdevé pejoratiu, i qualifica al qui en fa un us interessat , com la negació mateixa del que diu ser.

Compartim aquest espai físic, amb uns mals companys de viatge, quan a la dura realitat d'avui, només una intuïció; podem anar pitjor !

© Antonio Mora Vergés