FA MILIONS D´ANYS

Fa milions d`anys en un indret de la terra,els homes prenien consciencia de que eren esser racionals. Varem començar a cultivar la terra i també tenien cura dels seus fills. Es a dir varen posar els ciments del que avui en diem una família i una llar.

Al principi vivien sols els homínids, mes un dia van començar a compartir la seva llar sota una balma amb altres essers. Aquets no eren de la seva especia, mes eren esser vius i compartiren la seva existència com fins ara als nostres dies.

Segons unes pintures molt antigues rupestres, desconegudes, el savi que les va interpretar ho va fer així, i ho va transmetre als seus descendents. Malauradament no va dir a quin indret les podríem trobar. Sols resta un polsegós llibre , que una descendent curiosa va trobar dins una caixa a les golfes de casa seva. Ningú recordava qui podia ser el avantpassat, però si estava a les golfes era familiar, devia ser un rebesavi de temps molt llunyans. El llibre deia aixi.

Un bon dia quan el fred començava a fer-se notar va arribar un cavall i una euga. Els humans podien entendre els llenguatge dels signes i també els pensament dels animals.

El cavall es va presentar així. – Si em voleu a casa ja no tindreu de cavar amb esforç, jo puc llaurar la terra i la meva muller també. Us puc portar damunt les meves espatlles i anar mes lluny del que hagueu imaginat mai. I tot a canvi de una mica de herba de pastura.
Fet va dir l’home desprès de consultar a la família. Tracta fet. I així van començar a conviure amb cavalls.

Entre els esser no humans es devia estendre la brama de que podien viure millor en companyia dels homes, perquè un bon dia es van presentar una família de gossos.
Jo us vigilaré , va dir el gos avisaré si venen enemics, els meus lladrucs us posaran al aguait. La meva companya es bona caçant al bosc us pot ajudar en la cacera, i els meus fillets poden ser bons companys de jocs dels vostres. Tot aixó a canvi de quatre ossos i una mica de carn. Fet varen dir la família.

Una parella de gats es va presentar en dies propers. Miauuuu deia el gat, jo caço rates, serps i animalons petits. Us puc ajudar a que les rates no es mengin les vostres provisions del hivern. Sols ens agrada estar a la vora del foc, dormir al sol i ens conformen amb molt poc. Miauuuu? Va preguntar la gateta calicó . Miauuu va respondre la dona i la va agafar a coll i li feia moxaines.

Un dia quan tothom dormia es varen escoltar uns trucs a la porta. Qui sou ? varen preguntar.
Va respondre una veu- Muuuusaltres
I qui sou muuuusaltres ? Varen preguntar al obrir.
Muuusaltres va dir el bou, que era molt pagerol.
Aquesta es ma muuuuuller i te llet, es pot fer formatge i mantega i
moltes coses bones per alimentar-vos
Sols volem una mica d’herba fresca per pasturar i a l´hivern ens conformem en una estada calenta, una mica de sal i herba seca.
Ens podem quedar ?
Si varen respondre, quedeu-vos
Muuuuultes gràcies, muuuu molt agraïts varen dir.

I així els homes mai mes varen estar sols. Jo sols he reproduït unes quantes planes del llibre perquè es molt i molt llarg.

El que mes m’amoïna es no saber on es troben les pintures. Seria una gran troballa. Per aixó sempre que vaig a buscar bolets miro i remiro en tota balma que trobo. Per ara sense resultat. Mes com que soc una somia truites, mai em dono per vençuda. Se que un dia el meu treball serà recompensat i la trobaré.