Èxtasi

Eventualment no sóc a casa
m'amago sota els núvols
acompanyada pel fum
i escric una estona llarga


Deixa'm veure't fora roba
vull conèixer les teves pigues,
enfilar-me pel teu cos nuu
i fer-te creure que ets viu


No m'és suficient la teva alè,
ni els teus ulls clucs mirant-me
és tot molt més complexe
i tan simple com una unió


La fusta se'm queda petita
i no hi puc escriure poemes
que parlen de cossos ardent
com la cendra del cendrer


Vine, oblida que tot és negre
faré un pacte amb els teus llavis
i, mossegant-los, oblidarem qui som:
"serem allò que vulguem ser"


[paraulesbuides-juls.blogspot.com.es]