Expectativa vital de quasi seixantè

Un relat de: Mena Guiga
Un home quasi calb quasi seixantè quasi panxut de forma inelegant i quasi pobre, que l'havien quasi-preprepreprejubilat als trenta-tres seguint la normativa 'Edat de Crist' i des d'aleshores que, exexexexfuncionari de serveis de neteja de cascs de guàrdia civil com havia estat, cobrava una quasi misèria, però com que la dona tenia quasi dues feines i només havien tingut una filla (posar 'quasi filla' seria quasi masculinitzar-la i quasi que ho aparcarem) i més que quasi espabilada -gran sort amb els temps que corrien- que a cap edat va campar a Burgos on es va quasi casar amb un quasi artesà del formatge d'ídem i on aviat va més que quasi enriquir-se en morir els sogres d'accident quasi ferroviari un quasi dia de maig...doncs aquest home anava quasi cada dia menys els diumenges que quasi que haurien obert si no fos per un impost afegit anomenat 'diumenge de forner taxa per refer' doncs anava a comprar una quasi barra de mig quilo de farina quasi no industrial per menjar per esmorzar ben estovadet amb la quasi llet fresca i per sopar sucat amb tomàquet quasi eco quasi bio tot i mirant un quasi programa, un intent desastrós d'una quasi nova cadena que almenys no emetia anuncis i quasi se'n va sortir però va aparèixer el no quasi impost 'si no entretens amb propaganda crees incontinència als que haurien anat a l'excusat mentre n'emetien quasi la tercera part i alhora crees inconsistència al sofà on quasi s'arraparien menys i crees inconsciència als cervells que abracen el nou format' i...quasi que es passi a un altre paràgraf.

...quasi dir i quasi del tot del tot del tot que al forn -quasi forn, perquè era més que quasi fred a l'hivern quasi cada hivern- coincidia i no quasi sinó més amb una dona quasi 'quarentona' i 'resultona' de parla quasi fàcil de riure quasi instantani abillada amb roba de centres esportius quasi poc explotadors de quitxalla del Tercer Món amb una pell quasi bruna i quasi perfecta amb ulls quasi blaus i ungles quasi de gel i cabells arranats en trenetes quasi afro... que no quasi sinó més el tenia BOIG.

...quasi cada nit i encara més que el quasi seixantè desitjava aquella fèmina (res de quasi fèmina!) més que quasi kamasutra. I més que quasi planejà una quasi estratègia, ben naïf, no oblidem que era quasi llest, per si no s'havia comentat.

Com que la seva dona -quasi un acuirassat ferrut o quasi un armadillo d'aspecte de bóta de filibusterisme- més que quasi fumava i més que quasi cinc paquets diaris i com que era més que quasi gasiva i els comprava sense quasi filtre, l'home presuposava amb quasi i més expectatives de certesa que quasi no trigaria en morir d'un més que quasi tumor pulmonar i ell aleshores QUASI RES ni QUASI MOLT sinó que TOT. Perquè quasi i més que quasi tenia més que quasi paït que el marit d'ella, miner, quasi que sí que la palmaria a causa d'un més que quasi gas explotaire i mortífer i llavors ni QUASI RES ni QUASI MOLT sinó que TOT. Es tiraria la dona dels seus somnis i no permetria que cap quasi o quasi i més escriptora de pa més que quasi torrat i amorosit amb quasi oli verge quasi d'arbequina més que quasi tafanegés en la seva vida.

Nota de l'autora: no me la mostrés!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

436557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com