Ets l'amor

Acabo de llegir unes paraules teves, annah, que vas escriure en un comentari al meu relat Som conscients?, que em van publicar a RC el 16-10-2011, per si vols la referència, que m'acaben d'enlluernar; i és que parla de la no-consciència que tenim sobre els desastres del món en general. Crec que és molt necessari tenir aquests temes en el dia a dia com a referència indefugible.

També em dónes gràcies pels meus comentaris, i també t'ho agraeixo molt. I és que saps donar vida, annah, no sé com t'ho fas.


I ara he anat a parar a un relat teu perquè m'ha encuriosit el títol, es tracta del Ets l'amor, del 12-04-2005! Quin viatge tan agradable que he fet en el temps!

I ara me l'he llegit... ¡! I vaja ¡! És un poema boníssim!
S'hi veu reflectit un amor tan bell, tan joiós com sincer, tan pur,... es fa extremadament difícil de descriu-re'l amb paraules, sí, molt.
I és que et mereixes aquest amor i més. Espero que aquest amor es mantingui, almenys, o, molt millor, hagi augmentat amb el temps.

Fes-hi una ullada, de veritat, annah, m'he quedat estupefacte, aquest poema brolla de paraules d'això, d'AMOR.
Gràcies per donar l'oportunitat que el pugui llegir jo i qui sigui, transmet molt i més.


Atentament,



Sergi

que t´animis a escriure algun altre poema... el desitjo... tinc ganes de llegir-te... et trobo a faltar... exprimeix sentiments i deixa´ls que nedin lliurement i surtin a la llum...
un petó i una abraçada!!!

meravellosa nena!!
Quin poema tan bonic!!Ets una de les millors de la web per mi, m'encanta el teu estil, makiiiisim!!Aiss Aneta quins poemes més dolços que fas, quina inspiració...
Wauuuuu!!

ets el Tot!!!
colors, llum, flor, mans, ulls i sentiment que dibuixa poemes tendres com aquest...
un petó i una abraçada!