Et trobo a faltar

Et trobo a faltar...
deu ser normal,
tants dies sense tu...
i tants moments per recordar...

Un dia vas decidir marxar,
sense dir res a ningú,
deixant-nos els ulls submergits en un mar de llàgrimes.
on soles, sense un "amunt", ens havíem d'aixecar.

Saps que encara et recordo?
no des del primer dia perquè era molt petita...
però hi ha tants moments al meu cap...
que no deixen de rondar.

Recordo els dos petons de cada dia,
i aquell somriure que regalaves sempre a tothom,
i també la senzilla abraçada que desitjava.
o quan entraves silenciosament a l'habitació,
i suaument m'acaronaves.

Perquè se'm fa impossible,
impossible descriure't .
he perdut el somriure,
i de passada les ganes de viure.

No sé on vaig llençar la felicitat,
l'alegria, l'energia..
creia que ell s'ho havia endut;
només tenia ganes de plorar,
però havia de ser forta.


Cada dia em llevo amb el teu rostre ditre meu,
encara t'imagino viu i somrient,
per instants tanco els ulls i et tinc a prop meu,
és llavors quan agafo forces per somriure,
i tirar endavant.


Ara sé que no és fins un altra
però també sé que no és un fins mai..
al meu cor encara hi restes
i per sempre més hi seràs.

Me n'adono del molt que et trobo a faltar
i de que et necessito al meu costat
que no era tan difícil dir un t'estimo..
per mi, no has marxat.


Ara veig clar aquell somriure,
en el qual amagaves el patiment,
com no havia de ser forta?
Tu m'ensenyaves constantment.

Mai et vaig fer gaire cas,
No era pas ignorància;
desitjava no veure't patir
desitjava recordar-te feliç, desitjava....


Desitjava tantes coses,
potser masses per poder-t'ho explicar
miro enrere, vull ser com tu:
lluitant fins al final.


Un mes fora de casa,
m'ha servit per poder tancar els ulls
i saber que estàs al meu costat,
m'ha servit per saber
que amb tu encara puc confiar
i el més important de tot
que encara et puc estimar.

Diuen que tot té un final...
però hi ha molts tipus de finals...
hi ha els feliços, els tristos,
els que s'oblidaran, els que per sempre perduraran..

Saps que aquest és diferent,
perquè això no és cap final..
ja que cada final és un nou principi
i aquest m'ha ensenyat a estimar..
i saps com comença?

Amb un t'estimo papa..