Estudi d'Occident des del Pacífic. Els 'Papalagi'.

ESTUDI D'OCCIDENT DES DEL PACÍFIC
(Els "Papalagi" vistos per Tuiavii de Tiavea)


A principis del segle XX, Tuiavii de Tiavea, el cap d'un poble de l'illa samoana d'Upolu (a Polinèsia, Oceà Pacífic), va decidir viatjar a Europa per a investigar les nostres costums i la nostra forma de vida. (Primera Fase).

Sentia curiositat, i va saciar la seua sed de coneixements. De primera mà, sense intermediaris.

Després de tornar de la seua "expedició científica", va reflexionar molt sobre tot allò que havia vist i va arribar a unes conclusions. (Segona Fase).

Tuiavii sentia la imperiosa necessitat de comunicar els seus descobriments a tots els membres de la tribu, i ho va transcriure a un llenguatge que els resultés fàcil d'entendre, amb tal d'ampliar la cultura del seu poble i proporcionar-los una visió del món més completa. (Tercera Fase: "Divulgació Científica").

En 1914, l'artista alemany Erich Scheurmann arriba a Tiavea, fugint de l'horror de la Primera Guerra Mundial, entra en contacte amb Tuiavii i trava amistat amb ell, qui li mostra els "estudis antropològics" que ha elaborat i redactat sobre els seus congèneres europeus.

Erich, corprés i fascinat per dita obra, decideix donar-la a conéixer al món occidental, i la publica a Europa, en contra de la voluntat del seu amic polinesi.

* * * *

Potser no siga molt ètic, però, ja que van ser publicats, nosaltres també podem llegir els escrits de Tuiavii i tindre accés al seu pensament. (Mitjançant Internet).

* * * *

Ja sé que esta carta no és tant nacionalista com les altres que heu rebut. Però crec que val la pena que li pegueu una ullada, com a mínim, al relat de Tuiavii. Sense desperdici. El text íntegre el teniu ara seguit, però també us l'envie en els dos arxius adjunts, per si voleu gravar-se'ls al disc dur, o imprimir-se-ho i llegir-ho tot, a poc a poc. (El de format WORD conté el text amb uns dibuixos il·lustratius. I, el de TXT, és només de text).

Ara, cadascú que faça el que vulga. Si voleu passar olímpicament del punt de vista polinesi, també sou lliures de fer-ho. Igual que els polinesis, que també tenen el dret a no conéixer res del nostre món occidental, ¿veritat?


Qui em va posar en contacte amb l'obra de Tuiavii van ser Marcos Ferrer Bou i el seu germà, de Fortaleny, poble veí a Sueca. I el text en format electrònic l'he aconseguit a l'adreça d'internet: http://www.sisabianovenia.com/Papalagis.htm

Perdoneu, però no l'he trobat en català a la web. Físicament, sí que hi ha una traducció catalana publicada a "Integral Barcelona", crec. (I, si no, qui s'anime a passar-lo a la nostra llengua i a introduir-lo a la xarxa, ja sap... ENDAVANT).

Bo. Jo ja he parlat massa. Passem al que importa de veritat.

Ja ho note. Ja ve... La frescor, l'olor de mar... Està arribant la brisa del Pacífic, i duu les paraules... del cap de Tiavea...


Fins la pròxima.

Joanjo Aguar Matoses.
Sueca, 30 de març del 2005.

(PER FAVOR, REENVIEU AQUEST TEXT A TOTA LA GENT QUE VULGUEU. MOLTES GRÀCIES).