Estiu, plaer i lucky strike!

Dimarts "a.m." per alguns, per mi encara dilluns "p.m.", sona de fons franz ferdinad... tot podria semblar perfecte, però les finestres romanen encara mig obertes, i els mil ulls de "xinès" permeten l'entrada d'un aire ja bastant fred i pel meu gust massa pestilent... Si senyor, avui és setembre, com qui no vol la cosa gairabé men adono ara, més ben dit desperto un 3 de setembre del preciadissim "neo-estat del benestar" de tot No demagog: l'estiu.
Com la resta de l'any, aquest estiu ha passat molt depresa, de fet ja m'apunto desde fa molt temps, a la bella teoria de fer estiu tot l'any, si més no... de ponderar-ne "la glòria" de 2 mesos en 12.
De fet, cada cop que hi dono voltes (potser mases), l'estiu no deixa de ser un resum de les nostres vides... Estem tot el maleït any, anhelant que la cançoneta del temps de tv3 (si si, la que paga repsol) canvi l'entonació, que el tomàs molina anuncii 35 graus i que comenci el "de vacances", i tot això pq??? Doncs evidentment, com a ésser més intel.ligent que representa l'ésser humà, per passar-lo treballant de sol a sol, dormint les 35 hores semanals (que tant de bó el 35 fes referència a les laborals!!!).
Em direu, i això és el resum de les nostres vides? I tant!!! Què pretenem a les nostres vides? Quin és el sentit?? Doncs ben fàcil, dormir, beure, follar, menjar, riure, fumar, llegir... Ja està, segur que si algú està llegint això pensa aquest paio està boig....doncs no, agradi o no, és així... però clar l'ésser humà ho hem complicat de mala manera, perquè si us hi fixeu, potser tot això que he dit em direu que no és el més important, però tot el que fem ho acabem fent per això... igual ens passa amb l'estiu doncs. Desitjem, fins i tot el disfrutem però no el fem nostre, com amb tot, l'amaguem de les nostres prioritats, amaguem el VIURE darrere de carotes innecessàries.
Tot això, es podria rebatre dient que els plaers són plaers pel fet que són efímers, que s'han hagut de lluitar, que la seva absència els fa atractius... No obstant, siguem més realistes, no ens enganyem a nosaltres mateixos, igual que de l'estiu no en fem només 4 dies sol, també amb la vida, i per suposat ens els goigs, no tinguem plaers en la nostra existència, sinó fem de la vida un plaer.